La inoperància de Rodalies fa anys que dura. Els mitjans de Madrid, però, s’hi van començar a fixar quan les seves Cercanías van començar a fallar. Enmig de la crisi ferroviària i amb la gravetat dels accidents a Adamuz i Gelida, els problemes amb Renfe a Catalunya s’han convertit en el repicó del drama. Han servit per accentuar aquest efecte de la pila de greix on cada vegada es van afegint més circumstàncies. Les informacions sobre Rodalies són més o menys les mateixes a tot arreu: cròniques des de les estacions explicant les aturades del sistema i declaracions dels usuaris desesperats. Com a complement, s’hi suma la picabaralla política per depurar responsabilitats. Però més enllà d’això hi ha tres eixos bàsics sobre els quals pivota el relat, tant en informatius com en els magazins matinals. Un primer factor és la instrumentalització del conflicte. El desastre s’ha convertit en una eina per erosionar el govern de Pedro Sánchez i les seves relacions amb l’independentisme. Dilluns, Susanna Griso recordava que “Pedro Sánchez lleva siete años gobernando. Quiero decir que esta crisis le toca de lleno. A él y a ERC”. Ana Rosa Quintana no ha parat d’insistir en demanar la dimissió del president espanyol i del ministre Óscar Puente.
L’altre eix que vertebra el cas és el Madridcentrisme. Sandra Golpe, des d’Antena 3 Noticias, feia servir l’expressió “Allí, en Cataluña”, un recurs que emfatitza la distància i la qüestió aliena. La mala pronunciació dels topònims i les aproximacions geogràfiques delaten el desconeixement del territori. Dimarts s’activaven amb força els problemes de l’alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Fins i tot Susanna Griso admetia haver optat pel cotxe per venir a Catalunya, per desconfiança amb l’AVE. Els desplaçaments dels professionals de la mateixa televisió, afectats per les avaries i la reducció de la velocitat, van influir en la indignació mediàtica per les deficiències del servei. “Se complica la comunicación con Madrid”, titulaven a Espejo público. I és que els problemes han posat en evidència que l’estructura ferroviària radial que sempre ha prioritzat Madrid de cop deixa sense alternatives.
El tercer eix que caracteritza la informació és l’espectacularització del drama a uns nivells delirants. Susanna Griso recuperava declaracions de l’entrevista de Miguel Ángel Revilla, que, per enèsima vegada, havia visitat El hormiguero per ficar cullerada demagògica en el desastre. La periodista ho destacava com si les seves paraules fossin rellevants en aquest context. Griso, que va entrevistar l’actor Antonio Banderas, també li preguntava si creia que el ministre Óscar Puente havia de dimitir. Mentrestant, Ana Rosa Quintana alimentava l’esperpent investigant els cotxes de luxe propietat del president de Renfe.
Més enllà del sucursalisme, el drama de Rodalies sembla, des de la perspectiva dels mitjans espanyols, un problema d’aquesta setmana i no una incompetència que fa més d’una dècada que dura.
