Els secrets de dos companys de viatge

“Quan vaig ser a Madrid vaig conèixer dos senyors al Museu del Prado. Es van presentar com companys de viatge. Vam començar una conversa sobre Tiepolo i em van convidar a sopar. Eren molt viatjats i encantadors. En un moment donat, un d’ells va posar la mà sobre la mà del seu amic. Suposo que m'ho vaig quedar mirant fixament, perquè va apartar la mà a l’instant. Els nostres ulls es van trobar. Mai oblidaré la seva mirada”. Això és el que li diu la Lucy al seu futur marit, el Hawk. És en el context dels anys cinquanta als Estats Units, en plena Caça de Bruixes del senador Joseph McCarthy, quan l’homosexualitat estava considerada un delicte. L’escena forma part del cinquè episodi de la sèrie Fellow travellers (Sky Showtime), que vol dir companys de viatge. En aquest cas el títol de la sèrie és un eufemisme per referir-se a una parella homosexual que, al llarg de més de tres dècades, ha d’amagar el desig i l’amor que senten l’un per l’altre. És la història del Hawk i el Tim. Es coneixen a Washington, on un treballa per al Partit Demòcrata i l’altre per al Partit Republicà, quan McCarthy vetllava pel que ell considerava els autèntics valors nord-americans, amb una política ultraconservadora d’espionatge que va acabar per escanyar els drets civils en suposat benefici de la seguretat nacional. 

La sèrie utilitza les vicissituds d’aquesta parella per fer un retrat de l’evolució dels drets LGTBI als Estats Units entre el 1952 i el 1986. Més enllà de la mirada històrica, la sèrie ofereix un magnífic retrat d’una percepció més privada i íntima dels personatges. No es tracta només d’explicar l’homofòbia estructural, social i familiar, sinó que exposa com afectava això la vida de les persones. Fellow travellers mostra els alts i baixos, trobades i distanciaments entre el Hawk i el Tim, però també tot el que passa al seu voltant. Amics i companys gais, els obstacles i el terror a nivell personal i laboral, l’autoodi que provocava l’homofòbia i els problemes familiars. Les diferents subtrames permeten retratar l’enorme abast d’una opressió amb múltiples conseqüències. El guió funciona gairebé com una estructura en xarxa o com una ona expansiva. El Tim i el Hawk són l’epicentre de la història, però al seu voltant hi ha altres víctimes de la repressió, secrets i mentides. Actituds i decisions del passat tenen repercussió en el futur. Tota l’etapa del maccarthisme, les interioritats polítiques i l’homosexualitat clandestina fan que la sèrie funcioni com un thriller. I, d’altra banda, hi ha el vessant melodramàtic, centrat en el trauma, la por i el dolor dels personatges. La sèrie va fent salts temporals entre el present de la ficció, el 1986, i el passat, de tal manera que l’espectador sap quin és el final de la història però necessita saber com han arribat fins a aquell punt. Les múltiples escenes de sexe han servit de reclam per promocionar la sèrie i serveixen per mostrar l’evolució sentimental de la parella protagonista. Però el cert és que la sèrie i el seu missatge tenen més força que les coreografies sexuals.