‘Sense ficció’ dona veu als familiars de desapareguts

BarcelonaA Catalunya es denuncien 370 desaparicions al mes. Algunes duren unes hores, però d’altres duren per sempre. El Sense ficció, que s’emet aquest dimarts a TV3, s’acosta a la realitat de les famílies que pateixen l’angoixa de no saber on és un familiar: tal com explica un dels testimonis, des de fora totes les desaparicions són iguals, però des de dins totes tenen les seves particularitats. A Temps d’espera, Montserrat Besses i Pere López donen visibilitat a les famílies de persones desaparegudes i plantegen qüestions com quins recursos fan falta per millorar els processos de localització o què passa quan les autoritats decideixen deixar de buscar malgrat que encara no s’hagi trobat el desaparegut.

Tot i la diversitat de casos que inclou el documental -un fill desaparegut a l’estranger, una dona gran de la qual es perd el rastre en el lapse de temps de travessar la plaça per anar al casal o una dona que no arriba a un cita per dinar-, tots tenen un element en comú: els familiars han passat o encara passen per un temps d’espera que no els deixa tancar el dol. El documental posa èmfasi -amb el so d’uns rellotges omnipresents- en com la concepció i la percepció del temps han canviat per a aquestes famílies: com més hores passen, menys probabilitats hi ha de trobar amb vida la persona desapareguda. El 2018 els Mossos d’Esquadra van registrar 4.447 denúncies per desaparicions sense motiu aparent; al conjunt de l’Estat les denúncies van pujar fins als 30.000 casos. Un 75% s’acaben resolent, tot i que no sempre es localitza la persona amb vida.

Durant la presentació del documental, a la qual van assistir molts dels familiars que han participat en el treball, Montserrat Besses va remarcar la necessitat de retratar la realitat dels desapareguts des del rigor i sense caure en el sensacionalisme que se sol associar a aquesta problemàtica. “No ha sigut fàcil tractar el tema. En els rodatges ens hem mantingut sencers, però quan tornàvem amb l’equip amb el cotxe hi havia força silencis. En un documental hi ha molta cosa que queda al calaix, i en aquest encara més, perquè ha sigut molt difícil fer la tria per la complexitat del tema”, va assegurar la periodista. En aquest sentit, Besses va explicar que, més enllà del documental, els espectadors podran accedir a un dossier amb informació addicional que estarà disponible a la web de TV3 i en el qual s’explica, entre altres coses, com ha de ser de detallada una denúncia per desaparició quan es presenta als Mossos d’Esquadra.

Un documental de servei públic

Besses va assegurar que aquest dossier respon a la voluntat de servei públic que té el Sense ficció, un aspecte que també van emfatitzar Montse Armengou, directora del programa, i David Bassa, cap d’informatius de TV3. “Pretenem que la vida dels espectadors no sigui exactament igual que abans de veure els documentals. Volem remoure consciències i donar veu a gent que normalment no té accés als mitjans de comunicació”, va explicar Armengou.

Per la seva banda, Besses va recordar que una de les funcions de TV3 com a televisió pública és “posar veu allà on hi ha silenci”. “El drama dels desapareguts és molt gran a nivell de xifres, amb dotze persones desaparegudes cada dia, però en canvi se n’ha parlat molt poc”, va dir el director d’informatius, que es va mostrar convençut que el documental tindrà efectes en la societat. En el mateix sentit es va expressar el director de TV3, Vicent Sanchis, que va assegurar que Temps d’espera “ dona una nova visió a un problema invisibilitzat, ajuda la societat, comparteix el dolor, analitza els problemes i intenta buscar solucions”.

Una de les qüestions que aborda el documental, i per a la qual els familiars reclamen solucions, és la problemàtica dels cadàvers sense identificar, que al conjunt de l’Estat suma més de 4.000 casos. Les famílies, que viuen amb la incertesa de saber si el seu familiar desaparegut és viu o mort, fa temps que demanen que es facin més esforços per creuar la informació de persones desaparegudes amb la de cadàvers que encara no tenen nom. Els familiars que van assistir a la presentació confiaven que Temps d’espera sigui la punta de llança perquè la seva història i la de molts altres no quedi relegada al silenci i l’oblit.

TV3 treu pit dels documentals de producció pròpia

“Si d’alguna cosa ens sentim orgullosos és de poder tirar endavant projectes de producció pròpia, perquè ens permeten connectar amb el que és l’essència del Sense ficció ”, va assegurar Montse Armengou. Aquest 2019 l’espai de documentals ha celebrat una dècada en antena i arrenca la temporada de tardor amb quatre documentals de producció pròpia a la cartera.

A part de Temps d’espera, aquesta tardor s’emetran tres documentals més de caràcter social. Fills de maltractadors, pares amb pors, de Josep Rovira i Jacob Peña, aborda la realitat de la violència paternofilial. Amb motiu del 30è aniversari de la Declaració dels Drets dels Infants, Albert Elfa i Ricard Belis analitzen a Paper mullat quants dels compromisos del document s’estan vulnerant. El tercer documental de producció pròpia és Gent del barri, de Mireia Pigrau i Josep M. Porta, i mostra com viuen els veïns del Poblenou la transformació del barri.

A l’acte de presentació de la graella de tardor de TV3, Montse Armengou va anunciar que, tot just quan se sàpiga la sentència del judici de l’1-O, faran “un reportatge per explicar-la”.