La sensibilitat del negre de Banyoles

TV3 ha fet una de les estrenes més arriscades en el seu prime time amb el programa El negre de Banyoles, un format en què el raper afrobanyolí Daura Mangara acosta la literatura catalana als espectadors d’una manera original. La sala La Mirona de Salt serveix d’escenari central des d’on l’artista ens presenta el protagonista. De moment l’hem vist viatjar per l’univers de Mercè Rodoreda descobrint alguns dels espais on va viure l’escriptora. També s’endinsa al Burjassot natal de Vicent Andrés Estellés perquè entenguem millor la seva poesia precisa i directa. El programa dedicat a Josep Maria Espinàs va ser molt oportú. Va servir perquè la televisió pública pogués homenatjar el periodista i escriptor amb un programa inèdit i singular el dia de la seva mort. La manera com Mangara va transformar l’himne del Barça en un delicat poema en anglès va ser una arrencada que hauria sorprès el mateix Espinàs. Aquest dimecres, el protagonista va ser Miquel Martí i Pol. “Estem connectats”, va dir el raper a l’audiència amb un aire una mica foteta. “Ja sé que quan parlo de Miquel Martí i Pol us imagineu un iaio així, blanc, amb ulleres. I jo, aquí, un negre, jove, amb uns llavis gordos per petonejar”. Reivindicava el missatge de tots aquells que no ho han tingut fàcil a la vida. Daura Mangara insisteix a defensar una de les grans virtuts de la literatura. “Les paraules d’una persona que mai has arribat a conèixer poden arribar a formar part de tu”. El raper i poeta es converteix en un presentador diferent, molt lliure, a mig camí entre el narrador tradicional i l’artista. Recita, canta, balla, entrevista, explora i passeja connectant la literatura amb el territori, les persones, les emocions, les sensacions, la música... A nivell de guió, estructura i realització el programa també és diferent. Hi ha una part de road movie una mica rudimentària. Mangara es desplaça en bicicleta o en moto amb la càmera al davant dels nassos. Manté un diàleg constant amb l’espectador, en un trajecte que transmet un cert risc, un punt de descontrol i bogeria. Tampoc amaga el cansament de pedalar. Juga amb el contrast entre el caos i la pausa, l’humor i la sensibilitat. Imatges i personatges esquitxen el programa.

En el mateix títol del programa hi ha l’esperit provocador i burleta. Mangara exhibeix la seva catalanitat, la seva connexió amb la cultura. Tota la literatura a la qual fa referència també parla d’ell, i ho recorda a l’audiència. Però a la vegada subratlla les circumstàncies que l’han fet sentir exclòs o diferent de la seva Catalunya natal. Ens ho va recordar també a través del curt documental Negre de merda de Manel Serrat que podeu trobar a YouTube. El negre de Banyoles no parla de literatura. En realitat parla d’allò de què parla la literatura, del que ens fa sentir i ens commou. Mangara ens interpel·la des de la curiositat, que segurament és l’incentiu més gran per agafar un llibre o descobrir un autor. I és prou murri i té prou experiència vital per saber que, a nivell televisiu, un negre de Banyoles parlant de Rodoreda o Martí Pol ens despertarà aquesta curiositat.