'Arcane': arriba a Netflix la millor adaptació d'un videojoc
La versió de League of Legends ha entusiasmat tant els aficionats al joc com els amants de l'animació
S'ha generat un consens al voltant d'Arcane, la sèrie d'animació estrenada al llarg de novembre a Netflix, que cap altre títol similar havia aconseguit fins ara: per fi, l'adaptació d'un videojoc convenç per la seva qualitat tant els aficionats a l'original com l'audiència profana que hi arriba sense cap notícia prèvia. Arcane parteix d'un dels e-sports més populars dels últims anys, League of Legends, un videojoc amb més d'un centenar de personatges, coneguts com a campions, que s'enfronten en escenaris diversos. Lluny de voler abastar la immensa combinatòria de protagonistes que ofereix el joc original, la sèrie s'ha centrat en desenvolupar una mena de preqüela al voltant d'uns quants campions en un univers prou acotat per crear una història amb personalitat pròpia.
El conflicte principal es desenvolupa entorn de dues germanes, la Powder i la Vi, que viuen amb altres companys en un món subterrani, Zaun, una mena d'híbrid postmodern dels universos de Dickens i Els miserables de Victor Hugo. La colla de joves fa incursions clandestines a Piltover, el món utòpic exterior on viuen els privilegiats, per dur a terme petits robatoris. Però un grup de gàngsters del seu mateix entorn els intercepta i tot plegat acaba malament. Els destins de Powder i Vi se separen. Mentrestant, a Piltover científics i polítics intenten controlar la "màgia", alguns amb voluntat de progrés, d'altres per mer afany de poder.
Darrere d'Arcane hi ha l'estudi francès Fortiche, que ja havia treballat abans amb Riot Games, la casa mare de League of Legends i que també ha firmat la sèrie Rocket & Groot per a Marvel. En aquest cas, Fortiche ha aconseguit combinar el millor de dues formes d'aproximar-se a l'animació: l'espectacularitat que comporta el treball en 3D amb la capacitat pel matís dramàtic i el detall de l'animació tradicional. La nacionalitat francesa de la companyia atorga a Arcane un toc estètic poc habitual de trobar en un panorama, el de les grans produccions de dibuixos, dominat pels Estats Units i el Japó. Els creadors enllacen amb una tradició d'entendre tant el còmic com l'animació a França i a Europa. El worldbuilding, el disseny visual de l'univers fantàstic en què es desenvolupa la història, evoca els imaginaris retrofuturistes de l'steampunk, i està carregat de detalls propis de l'art i l'arquitectura modernista i art déco de l'Europa del tombant del segle XIX i XX. Tot plegat, un escenari esplendorós per a les atractives escenes d'acció de la sèrie.
Poc hi ha d'original en la trama i els tipus de personatges d'Arcane, però la sèrie també connecta amb una mirada contemporània a l'hora d'atorgar la centralitat a protagonistes femenines que mantenen entre elles vincles molt potents. La Vi entronca amb el perfil de la noia guerrera que també compta amb certa tradició europea gràcies a figures com Tank Girl o les protagonistes dels films de Luc Besson. Al seu paper de líder de la banda de joves miserables s'afegeix la responsabilitat que sent envers la seva germana petita, la Powder, massa jove per poder controlar el seu propi poder. De fet, els efectes d'un trastorn posttraumàtic en la Powder l'acaben convertint en un personatge en alguns aspectes molt pròxim a Harley Quinn, però amb molts més matisos. La manera tan plàstica com es visualitzen les crisis psicològiques d'aquesta protagonista és un dels molts encerts d'Arcane. Una sèrie que ja ha marcat una fita en un dels nous camps de batalla de les plataformes de streaming, el de les adaptacions de videojocs.
Christian Linke i Alex Yee per a Netflix
En emissió a Netflix Espanya
