Crítica de sèries
Mèdia  /  Crítiques 17/11/2022

Per què és tan complicat que la justícia condemni un policia?

L'esplèndida sèrie 'El caso Oussekine' reconstrueix l'episodi de brutalitat policial i racista que va sacsejar la França dels anys vuitanta

3 min
Una imatge de la sèrie 'El caso Oussekine'.
  • Antoine Chevrollier per a Disney+ França
  • En emissió a Disney+

Any 1986. François Mitterrand és el president de la República Francesa, però al govern mana la dreta amb Jacques Chirac com a primer ministre. Sota el seu mandat, el ministre Alain Devaquet vol tirar endavant una llei que liberalitza la universitat. Els estudiants l'entenen com una forma de dificultar l'accés a l'ensenyament superior dels joves de classe obrera i els immigrants. Als campus, als instituts i als carrers de França esclaten les protestes. La policia les reprimeix amb violència. Entre els escamots més agressius, les brigades de motoristes que ataquen amb cops de garrot. La nit del 5 al 6 de desembre, uns policies assassinen un noi que s'ha refugiat en un portal, Malik Oussekine. Només tenia 22 anys i ni tan sols participava a les manifestacions. A l'esplèndida minisèrie que va estrenar Disney+ fa uns mesos i que ara rescatem, el Malik (Sayyid El Alami) comenta a un company de la universitat que ell vol dedicar la vetllada a un esdeveniment molt més històric que "aquest nou Maig del 68". Assisteix a un concert de Nina Simone. Tornant cap a casa, els policies l'apallissen fins a la mort.

A través de quatre episodis, El caso Oussekine recrea els fets al voltant de l'assassinat. La sèrie esdevé, d'una banda, una crònica impecable de les dificultats per assenyalar, denunciar i jutjar la violència policial. Des de la tardança amb què s'informa la família de la mort del noi fins a com costa que finalment se celebri un judici, passant per la culpabilització de la víctima i de la seva família per part del responsable de seguretat al ministeri de l'Interior i les intimidacions a l'únic testimoni directe dels fets, tot són traves institucionals amb la intenció d'encobrir uns agents que han matat una persona.

El racisme quotidià

D'altra banda, El caso Oussekine posa en evidència el racisme quotidià i estructural que travessa la societat i el sistema francesos. La família del Malik no deixa de patir violència racista des que denuncien la mort del germà. Però alhora es resisteixen a quedar reduïts a meres figures simbòliques de la repressió policial i xenòfoba. En aquest sentit, poques sèries hem vist que plasmin tan bé la diversitat de l'experiència dels francesos d'origen algerià. Els integrants de la família Oussekine s'escapen dels arquetips de joves europeus fills d'immigrants magrebins que s'han conreat des de la ficció audiovisual. Des del germà gran, el Mohammed (Tewfik Jallab), empresari d'èxit, fins al mateix Malik, que es trobava en procés de convertir-se al cristianisme en el moment del seu assassinat, passant pel Ben Amar (Malek Lamraoui), més proper a les tradicions musulmanes dels pares, tots els personatges presenten una personalitat complexa, també en relació amb la seva identitat nacional i cultural. Potser la figura més potent és la de la Sarah, la germana que surt amb un policia en el moment dels fets. L'encarna una actriu fins ara poc coneguda, Mouna Soualem, germana de la coguionista de la sèrie, Lima Soualem. Totes dues, a més, són filles de Hiam Abbas, la gran dama àrab del cinema, famosa sobretot per encarnar la Marcia, la tercera dona de Logan Roy a Succession, i que aquí també fa de mare a la ficció dels Oussekine.

Amb un quart i últim episodi que es desenvolupa com un drama judicial, El caso Oussekine també evita alguns dels llocs comuns d'aquest gènere, com concloure amb un discurs commovedor o una sentència catàrtica que certifica, al cap i a la fi, el bon estat de salut del sistema malgrat algunes excepcions. Aquí el regust final és un pèl amarg, deixant clar que no es va fer justícia plena en el cas d'en Malik Oussekine. La ficció, almenys, no l'oblida.

stats