Retrobar la libido quan et mors de càncer

Fa pocs anys va haver-hi un petit corrent de comèdies del trauma, sèries que abordaven qüestions habitualment lligades al drama (la salut mental, la malaltia…) des d'una perspectiva humorística inesperada. A títols com Lady Dynamite i One Mississippi ara s'hi afegeix Dying for sex, una comèdia sexual al voltant d'una dona que es troba en l'estadi 4, el metastàtic, d'un càncer de mama. La Molly (Michelle Williams) ha seguit un tractament que semblava efectiu per a un tumor fins que el metge li fa saber que, malauradament, el càncer ha ressorgit i s'ha estès als ossos. Ja no hi ha res a fer, excepte desaccelerar el procés i proporcionar-li les millors cures pal·liatives possibles. Tot i que el marit li fa costat, ella s'adona que no vol passar els últims dies de la seva vida amb l'home amb qui es va casar. Prefereix estar-se amb la seva millor amiga, la Nikki (Jenny Slate), una aspirant a actriu tan afectuosa com despistada. La Molly pren una altra decisió. No vol morir sense haver experimentat un orgasme. Perquè malgrat haver viscut tants anys en parella mai ha arribat a assolir el plaer sexual total. I la químio, que la deixa aixafada en molts aspectes, també sembla estimular-li la libido. Així que decideix apuntar-se a Tinder i recuperar al màxim el temps perdut pel que fa al gaudi sexual.

Dying for sex du a terme una aproximació a la sexualitat femenina des d'un camí insòlit. La sèrie també es pot llegir al revés, com una ficció diferent sobre l'experiència de patir un càncer avançat, amb tot el que implica pel que fa no només al sexe, també a l'estat d'ànim, les reaccions fisiològiques i la necessitat de suport. Ens trobem davant d'una proposta que posa l'accent en la reconnexió amb la pròpia intimitat i en la recerca del plaer mitjançant l'exploració d'expressions poc heterodoxes de la sexualitat. Dying for sex aprofita el context lubricat de la comèdia per servir-nos la història d'una dona que, al caire de la mort, descobreix el gaudi de la dominació.

D'acord que ho fa amb una representació per a tots els públics de les dinàmiques sadomasoquistes, però al cap i a la fi estem davant d'una sèrie allotjada a Disney+. I les creadores, Kim Rosenstock i Elizabeth Meriwether, sovint interrompen les escenes de sexe més agosarades amb algun recurs humorístic, com si haguessin de rebaixar el to o l'atreviment amb un acudit. També acaben trobant-li una parella prou convencional a la Molly, el veí estranyot però capaç de comprometre-s'hi afectuosament, de manera que la sèrie també desemboca en un cert conservadorisme en aquest sentit. Però s'agraeixen aquestes mostres menys ortodoxes de la sexualitat femenina.

Basada en el pòdcast del mateix nom que va crear Molly Kochan a partir de les seves experiències, l'encant últim de Dying for sex és que la gran història d'amor (no sexual) és la que viuen les dues amigues protagonistes. La sèrie acaba sent una celebració d'una d'amistat fins a la mort, amb totes les intensitats i tots els peatges que suposa per a qui decideix posar la seva amiga moribunda al centre de la seva vida. L'emoció d'aquest vincle ens arriba de la mà i de la pell de dues grandíssimes actrius. Michelle Williams assumeix el paper més difícil, en una de les millors interpretacions que veurem aquest any en una pantalla, per com encarna la immensa fragilitat d'una malaltia fatal des d'una representació molt allunyada de les típiques. Jenny Slate, per la seva banda, és capaç de robar-nos el cor en el rol de l'amiga incondicional capaç d'abandonar-ho tot per acompanyar la Molly en el seu trajecte final.