Crítica de sèries

L'esplèndida sèrie sobre l'11-M que propulsa el talent de Pol López

'Nos vemos en otra vida' ens endinsa en la trama asturiana de l'atemptat terrorista de fa vint anys

3 min
Pol López i Roberto Rodríguez a la sèrie 'Nos vemos en otra vida'.
  • Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo per a Disney+
  • En emissió a Disney+

Gabriel Montoya Vidal no tenia encara 17 anys quan l'11 de març del 2004 van esclatar tot un seguit de bombes en trens de rodalies de Madrid. Baby, així l'anomenava el seu entorn, s'havia convertit sense saber-ho en còmplice involuntari del més gran atemptat terrorista comès en territori europeu. Formava part de la trama asturiana, el grup de petits delinqüents d'Avilés que van facilitar la dinamita necessària per fabricar els explosius a la cèl·lula islamista perpetradora de la matança. Montoya és el protagonista de Nos vemos en otra vida, l'esplèndida sèrie dels germans Alberto i Jorge Sánchez-Cabezudo que, vint anys després de l'11-M, ens endinsa amb rigor i sensibilitat neorealista en aquesta història secundària dels fets.

Els creadors d'aquesta producció original de Disney+ parteixen de Nos vemos en esta vida o en la otra, el reportatge novel·lat de Manuel Jabois que recull l'entrevista que va mantenir amb Gabriel Montoya l'any 2015, quan l'asturià ja havia sortit del centre de menors on havia estat ingressat i havia refet en part la seva vida. Explica el periodista al pròleg del llibre que allò que li va interessar de Baby era la normalitat amb què va acabar implicant-se, encara que fos de manera indirecta, en aquest horror abjecte. La idea condueix també la sèrie. Nos vemos en otra vida no pretén explicar, a la manera d'un true crime, les claus i la successió d'esdeveniments que desemboquen en l'11-M. Sinó que se centra a plasmar aquest context de petita delinqüència semiorganitzada per on es mou en Gabriel i la relació que hi cova amb José Emilio Suarez Trashorras, el Minero, el cervell de la trama asturiana. Per acabar reflectint com un marrec sense ofici ni benefici d'un barri marginal d'una ciutat obrera d'Astúries acaba naturalitzant la seva participació involuntària en l'assassinat de 193 persones. "Em penedeixo del que va passar, però no del que vaig fer", sentencia en Gabriel a la sèrie.

La influència d'Alberto Rodríguez i Jacques Audiard

Nos vemos en otra vida retrata aquest context amb un afany de realisme poc habitual en les sèries espanyoles, que recorda el cinema d'Alberto Rodríguez o el del francès Jacques Audiard en la seva capacitat per combinar un cert naturalisme amb la tensió pròpia d'un thriller criminal. A més de l'acurada descripció sense sensacionalismes d'un submon concret, el punt fort de la sèrie està en les interpretacions. Les dels dos actors que donen vida al Baby, el jove i debutant Roberto Gutiérrez des d'una fresca espontaneïtat i el més professional Quim Àvila des d'una mesurada profunditat. Però sobretot la d'un Pol López amb camp per demostrar que, amb el mateix talent que t'encarna el Raskólnikov de Crim i càstig al teatre, aquí, en el paper de Trashorras, et demostra per què l'hauríem de considerar el nostre Joe Pesci o Harvey Keitel. Martin Scorsese ha fixat com ningú al cinema les dinàmiques que marquen el vincle d'un home jove que es deixa enlluernar i enredar per un adult de carisma tòxic, un mirall evident per representar la relació entre Trashorras i Montoya a la sèrie.

Alberto i Jorge Sánchez-Cabezudo van marcar una fita en la història de les sèries amb Crematorio (2011), l'adaptació de la novel·la homònima de Rafael Chirbes que es va convertir en el primer exemple a l'estat espanyol de nova ficció televisiva a la manera del model marcat per HBO. Després van intentar repetir infructuosament l'èxit amb La zona, una mostra de ciència-ficció elevada que no va acabar de quallar. Nos vemos en otra vida, en canvi, repeteix i millora els mèrits de Crematorio. Un cop més ens regalen una mostra esplèndida de ficció televisiva que ofereix un retrat impecable d'un racó fosc de la societat espanyola.

stats