Teatre
Cultura 17/02/2022

'Crim i càstig' al Lliure: què passa després de matar?

Pau Carrió dirigeix el clàssic de Dostoievski, amb Pol López de protagonista

3 min
Pol López a 'Crim i càstig', en una adaptació de Pau Carrió

BarcelonaEl director Pau Carrió defensa que cadascú estableix una relació íntima amb els clàssics. "És com si fos un amic que t’has construït tu, a través de la lectura. Cada lector se l'ha fet seu i podem veure-hi coses totalment diferents, coses que potser ni l'autor volia dir". Doncs el seu Crim i càstig de Fiódor Dostoievski té les arrels en Shakespeare i en els fets d'Urquinaona. D'una banda, perquè hi veu una mena de continuació dels dubtes morals que plantejava l'heroi shakespearià i, de l'altra, perquè el va començar a idear "quan aflorava la violència juvenil i tothom pensava que això era molt greu però no enfocàvem el perquè i les conseqüències".

De les més de 600 pàgines d'un dels grans clàssics russos del segle XX (que aquest any ha tingut una nova traducció de Miquel Cabal a La Casa dels Clàssics , premiada amb el Ciutat de Barcelona), Carrió n'ha "depurat" una versió de tres hores i mitja, en el que promet ser un dels plats forts de la temporada teatral. Crim i càstig es representarà del 23 de febrer al 3 d'abril en una Sala Fabià Puigserver mai vista: per primera vegada situarà el públic on normalment hi ha l'escenari per poder jugar amb l'arquitectura de les parets de la platea.

El director torna a confiar en el seu actor fetitxe, Pol López, amb qui abans ja ha signat altres clàssics i contemporanis brillants (Hamlet, Victòria d'Enric V, La classe, Testimoni de guerra, Ivan i els gossos). El repartiment inclou Míriam Iscla, Maria Rodríguez, Roser Batalla, Carlota Olcina, Marc Rodríguez, Oriol Guinart, Albert Prat, Òscar Rabadán i Francesca Piñón, i també el músic Arnau Vallvé, autor d'una banda sonora electrònica. "La psicologia i el batec del cor ens hi portava –explica Carrió–. La febre i el caos de l’escriptura de Dostoievski mareja i trenca motlles, però alhora és molt hàbil en la construcció de la trama i genera suspens. És com un thriller policial i psicològic".

La fi i els mitjans

Pol López encarna Raskólnikov, un estudiant de dret que viu en l'absoluta misèria i que es veu obligat a cometre un crim per aconseguir diners. "Hamlet explora el dubte de si fer una cosa o no, si assassinar algú o no, i tota la relació que això comporta amb el cel, l'infern, l'home... Mentre que aquí es comet l'acció violenta al principi i després en vius les conseqüències. Però també és un personatge instal·lat en el dubte, perquè és capaç de convence's que ha fet el millor que podia fer i a la vegada que ha fet una cosa horrorosa sense cap mena de sentit", explica el director. "El problema principal és que el que diu sí que té sentit i els propòsits són bons. Ell viu la violència estructural que coneixem, l'agafa i la vol transformar en una bona obra. És una flipada. Per això Josep Pla deia que Dostoievski és un degenerat, et porta als límits de la moral", afirma López.

Un cop comesa l'atrocitat, comença "la construcció filosòfica" dels fets, la defensa moral d'"una acció socialment punible", explica Carrió. L'obra segueix sempre Raskólnikov –que mai desapareix d'escena– i es balanceja entre els dos pols: si l'acte és just i si és il·legal. "O sigui, és com una mena d’humanista que transgredeix", observa López. "La violència és una cosa que sembla que està totalment monopolitzada per l’estat, per qui fa les lleis. Raskólnikov hi dona voltes i té una ambició. Vol fer un gest genial i inventar-se un dret natural, utilitzar la violència per canviar les normes. Però el seu impediment serà la moral", resumeix l'actor.

Després d'uns anys en què conceptes com poder, legitimitat, desobediència i violència han estat el pa de cada dia, Carrió assegura que l'obra recull els debats polítics i econòmics del moment "sense fer-li dir coses que no diu" i que també aborda les parts més íntimes vinculades a l'espiritualitat i la família. "No es pot reduir a un titular –avisa als periodistes–. Potser la versió que en veurà cadascú serà diferent, potser no estarem d'acord amb un personatge o amb un altre. I no passa res. Però no et deixa en una posició de confort. No és moment per estar tranquils", conclou el director.

stats