'Hacks': una sèrie sobre la bretxa generacional en la manera d'entendre l'humor

'Hacks'

De Lucia Aniello, Paul W. Downs i Jen Statsky per a HBO. En emissió a HBO Max

El 2014, poc abans de morir als 81 anys, Joan Rivers tornava al mític The tonight show després de dècades d'estar-hi vetada. La carrera d'aquesta reina de la comèdia s'havia propulsat en bona part gràcies al suport de Johnny Carson, que la va fitxar com a col·laboradora del seu programa. Però el presentador no li va perdonar mai que anys més tard ella engegués el seu propi xou en la mateixa franja horària. En el seu retorn com a convidada a The tonight show, ara conduït per Jimmy Fallon, Rivers enfilava en només els dos primers minuts acudits sobre l'Holocaust, un nou pírcing vaginal i "la meva amiga Bruce Jenner". Fallon no sabia on amagar-se.

Joan Rivers va ser una pionera en el món de la comèdia nord-americana, una dona que es va obrir camí en un món d'homes sense arronsar-se i superant, no sempre amb bona fortuna, tota mena d'entrebancs. El seu registre humorístic també trencava estereotips femenins: practicava una comèdia desvergonyida i salvatge, sobretot amb les debilitats pròpies, una tradició, d'altra banda, molt arrelada tant en la cultura jueva com en l'escola Lenny Bruce de l'stand-up.

La Deborah Vance que encarna Jean Smart a Hacks té com a principal font d'inspiració Joan Rivers. Com ella, Vance ha aconseguit triomfar després de moltes tribulacions com a còmica que dinamita tabús, i en el seu cas viu i treballa còmodament instal·lada a Las Vegas. Tampoc té pèls a la llengua, i és tan addicta a la feina com a les operacions estètiques. Però per primer cop s'ha d'enfrontar a l'amenaça de la jubilació forçosa. Per evitar-ho, uneix forces amb una còmica molt més jove, l'Ava (Hannah Einbinder), marginada per la professió a causa d'una piulada inoportuna. Entre la Deborah i l'Ava es genera la mateixa dinàmica que en una comèdia romàntica, però sense l'atracció sexual. Són dues persones antagòniques condemnades a avenir-se, i la sèrie traça els seus continus estira-i-arronses fins a la germanor final. A través d'elles, Hacks ressegueix i constata els canvis accelerats que s'han produït en els darrers anys en el món de la comèdia, també o sobretot en la practicada per dones.

Creada per Lucia Aniello (corresponsable de Broad city), Paul W. Downs i Jen Statsky, la sèrie recull el canvi de paradigma en el món de l'humor que explicava Hannah Gadsby en el seu famós monòleg de Nanette. La còmica de Tanzània desgranava per què en el seu cas, el d'una dona, jove, lesbiana i neurodivergent, l'humor agressiu i autocrític a la manera de Joan Rivers havia deixat de ser vàlid. Considerava que aquest registre tan brutal engreixava, més que no pas desactivava, el discurs d'odi que l'havia acompanyat tota la vida. Gadsby certificava així el distanciament de tota una nova fornada de còmiques respecte a la forma d'entendre l'art de fer riure altres generacions. Ara optaven per una comèdia més sincera, que poua en l'experiència personal, i apel·la a les emocions més que a la befa. Hacks es decanta també cap aquí. La sèrie celebra sens dubte les còmiques pioneres que inspiren el personatge de Deborah Vance, i sobretot es posa al servei del lluïment d'una immensa Jean Smart. Però en el pols entre l'humor àcid que representa la protagonista més veterana i la comèdia de les emocions de la jove, guanya la segona proposta. I, tanmateix, no deixa de fer certa recança que en una sèrie protagonitzada per còmiques la vessant sentimental, per molt ben resolta que estigui, pesi més que la humorística. En qualsevol registre, es troba a faltar que Hacks sigui més divertida.