Sígfrid Gras: “Ens haurem de buscar la vida i fer sèries amb altres operadors”

BarcelonaCom que no hi ha símptomes que permetin augurar una recuperació del poder adquisitiu de TV3, la direcció actual mira de provocar un canvi de model. La idea de fons és assumir que l’època en què TV3 retenia l’exclusivitat dels drets de les seves sèries -i per tant la capacitat d’estrenar-les en solitari- comença a quedar enrere. Ho explica el cap de continguts i programes de la cadena, Sígfrid Gras.

Quant trigarà TV3 a tenir una sèrie pròpia de prime time?

L’any que ve. I tan aviat com puguem: a finals del primer trimestre o del segon. Treballem amb la tornada de Les de l’hoquei. Hi ha diversos projectes sobre la taula, però aquesta és la que té més possibilitats, perquè ens ha portat nou públic i ha generat interès en productores americanes.

¿Han demanat a les productores que avancin feina, sense tenir tancat el finançament del projecte?

No. Nosaltres parlem amb les productores i algunes poden fer els teasers, per exemple. Però fins que no hi ha el projecte signat no es pot donar per fet que tiri endavant. En el cas de Les de l’hoquei no està encara signat, però si no passa res -cosa que en aquest món convuls on som mai sabem- se signarà aviat.

TV3 ha salvat l’expedient passant ficcions estrenades abans per altres com La catedral del mar o fetes amb altres canals autonòmics, com La sala o ara La fossa. ¿Això marca el futur a mitjà termini de TV3, pel que fa a dotar-se de ficció?

El futur de TV3 passa per obrir-se a models nous sense renunciar al que tenim: sèries de proximitat i en català. El model futur serà per força molt més ampli i divers: ara estem disposats a estudiar qualsevol operació conjunta.

El català és irrenunciable?

És evident que a TV3 això és irrenunciable, però sí que podem participar en algun projecte en què la versió original no sigui el català. O mixt: Sapere Aude, la seqüela de Merlí, està rodada majoritàriament -un 70%- en català, ja que vol fer una aposta en clau catalana.

Amb quines plataformes està més còmoda TV3?

Netflix és la primera amb qui hem arribat a acords i amb qui des de fa anys tenim una certa història d’amor. Ens falta parlar més amb les altres. Ens estem obrint a fer-ho: no hi ha cap motiu per no pactar amb les altres. Hem de tenir present que, d’aquí a deu anys, no tindrem dotze plataformes, sinó que en quedaran quatre, i TV3 hauria de poder tenir acords amb les que siguin.

I pel que fa a cadenes espanyoles? Mediaset està agrupant les diferents filials europees i Antena 3 ha pactat amb Movistar.

Només ens veuríem còmodes amb qui defensi el model del català. Telecinco es decanta més pels esports i Antena 3 certament se centra en continguts i sèries. Però és que també ens podem sentir còmodes amb les plataformes. A banda de la relació amb Netflix, ja estem parlant amb Amazon. El que no podem fer és renunciar a la nostra essència de televisió pública nacional.

La immensa majoria de sèries estrangeres s’emeten sense versió doblada o subtitulada al català. TV3 hauria d’involucrar-s’hi d’alguna manera?

Hem flirtejat amb alguna plataforma, però són processos dificultosos. Una idea és la de passar continguts des de TV3 cap a la plataforma, perquè hi ha una certa voluntat que el català sigui present com a llengua audiovisual a tot el món. Però una cosa diferent és ajudar que sèries estrangeres tinguin versió en català. Nosaltres, en les nostres circumstàncies, no estem per doblar si no podem oferir el producte a la nostra pantalla. N’hauríem de treure un rendiment en antena per justificar els 5.000 euros, aproximadament, que pot costar doblar un episodi. Ara, estaríem encantats d’explorar-ho.

L’ofec econòmic ha provocat que l’esforç es concentri en sèries amb capítols de tres quarts d’hora, que omplin el màxim possible d’una franja de prime time. Han mort les sitcom a TV3?

Les sitcom no han mort, però estem a l’expectativa. En aquesta visió de futur que he detallat, incloem també la possibilitat de fer comèdies de situació. És un gènere que ha funcionat tradicionalment molt bé a TV3 i que, a més, resulta més econòmic. Però és cert que fa temps que no en podem fer.

¿En uns temps en què les sèries globals tenen cada cop pressupostos més folgats, el preu per capítol a TV3 ha anat a l’alça o a la baixa? Un episodi de Merlí costava, per exemple, uns 180.000 euros.

Nosaltres estem produint al mateix preu, perquè el pressupost d’una sèrie nostra és d’uns 2,6 milions, amb un preu màxim per episodi de 200.000 euros. Aquest és el nostre límit, però el podem canviar si lliguem fórmules noves com ara posar aquests diners en un pressupost més gran, amb d’altres agents, sent conscients que no tindrem aleshores els drets en exclusiva. 200.000 euros per capítol són insuficients si mirem els estàndards actuals. Movistar, per exemple, se’n gastarà més del doble per fer l’ spin-off de Merlí. No volem perdre la ficció, així que ens haurem de buscar la vida i fer sèries amb altres operadors. S’ha d’explorar el que calgui.

Els últims temps, sèries com Nit i dia o Si no t’hagués conegut s’han adreçat a un públic que trenca amb l’estereotip d’espectador mitjà de TV3. ¿Menys capacitat de produir sèries vol dir que caldrà tornar a l’oferta generalista i apta per al públic familiar?

A falta de pressupost, hem intentat assegurar al màxim les apostes, però TV3 ha de córrer certs riscos. Ho hem fet històricament i ens calia innovar per anar a buscar públics nous. Ho hem fet amb aquestes sèries o amb Benvinguts a la família i Les de l’hoquei, que satisfan una de les nostres obsessions: buscar el públic jove. El 2020 tenim previstos altres productes arriscats. No ens la volem fotre, però una televisió necessita sempre un punt de risc.

¿Una sèrie per trimestre és encara, el 2019, l’objectiu desitjable? Les sèries estan de moda i sembla que la cadena pot perdre aquest tren.

Com més, millor. Però la veritat és que fer tres sèries a l’any, o sigui, una per trimestre sense comptar l’estiu, ho signaríem.