El superpoder d'Iceta perquè el PSOE defensi el que ja és a la Constitució
BarcelonaCom el dit del golafre que recorre la torrada de Nocilla blanca, el federalisme del programa electoral del PSOE és una capa de maquillatge que amb prou feines dissimula l'afany real de recentralització del partit. Les marques parlen de bellesa real com a pura estratègia de màrqueting, ja que les models que seleccionen segueixen sent estadísticament singulars, no pas aleatòries. La inclusió del topping federalista és només un gest per no complicar-li en excés la campanya a Iceta, i que pugui vendre una certa idea de perfil propi per al PSC que és ja pura relíquia del passat. Tot i així, la caverna ho ven com una debacle colossal. "Sánchez reprèn la via Iceta: Torra controlaria els jutges", diu La Razón. Es refereixen al fet que l'anomenada Declaració de Barcelona preveu la possibilitat de tenir un CGPJ propi a Catalunya. El titular, per cert, suposa una involuntària admissió de com el poder executiu controla els jutges espanyols. Sigui com sigui, abans veurem el Senat a Barcelona.
En tot cas, la jugada ha funcionat. A Catalunya, tots quatre diaris coincideixen en el verb: diuen que Iceta "força" la defensa del federalisme i l'assumpció de la plurinacionalitat de l'Estat. Veient com han anat les relacions de poder entre PSC i PSOE, potser "Sánchez concedeix" és una formulació més realista. Sobretot si –tal com s'explica– des de Madrid no es va posar resistència a l'esmena (probablement conscients de la seva irrellevància, més enllà del gest).
Finalment, em sobta els escarafalls que fa la premsa de Madrid a la plurinacionalitat. Sobretot perquè aquesta Constitució de marbre amb la qual aplanen qualsevol reivindicació parla d'Espanya i "les nacionalitats i regions que la integren". Les nacionalitats, acabat amb essa. En plural. Pluri. ¿On són els constitucionalistes quan els necessites?
