Els tècnics audiovisuals dels EUA plantegen una vaga que paralitzaria sèries i pel·lícules
Els treballadors que participen en produccions de plataformes es queixen de les seves condicions laborals precàries
BarcelonaDesprés de l'aturada de rodatges que va comportar el coronavirus, una nova epidèmia amenaça d'interrompre la producció de sèries als Estats Units: el descontentament laboral dels tècnics. El sindicat IATSE, que aplega 150.000 treballadors de la indústria de l'entreteniment, consultarà als seus associats si cal convocar una vaga. La votació, que durarà tres dies, començarà l'1 d'octubre, i un resultat positiu podria afectar el cinema i la televisió. Els 9.600 càmeres dels Estats Units són a la mateixa secció sindical. Si es neguen a treballar, no hi haurà ningú autoritzat a manejar una càmera en un rodatge en tot el país.
Al cor del malestar hi ha les condicions en què treballen els tècnics que participen en produccions de plataformes. Els convenis que estan en vigor, en aquest cas, són els de "nous mitjans", amb clàusules toves –si més no per contrast amb la resta de la indústria–, perquè quan es van aprovar, anys enrere, es volia posar facilitats a un sector emergent, poc articulat empresarialment. Però ara els gegants en streaming mouen unes quantitats que no justifiquen la precarització, a parer dels representants laborals.
En concret, el IATSE protesta contra les jornades inacabables –parla dels fraturdays, els divendres que s'allarguen fins ben entrat dissabte–, l'absència de descansos regulats i pauses per menjar o les convocatòries de rodatge que no asseguren unes hores mínimes de desconnexió respecte a la jornada anterior. També consideren que la franja de salaris més baixa "resulta insuficient per sostenir una nivell de vida decent". En una carta adreçada als legisladors californians, l'entitat denunciava que es paguen "salaris per sota de l'estàndard en els anomenats nous mitjans de les plataformes en streaming tot i que alguns projectes tenen pressupostos que rivalitzen o excedeixen els dels blockbusters tradicionals. I aquest estalvi va a parar a les arques d'algunes de les companyies que obtenen més guanys del planeta, com Apple o Amazon". El sindicat està promocionant el hashtag #IALivingWage, a través del qual demana una retribució mínima de 25 dòlars per hora.
Eina de pressió
De moment, el que es vota és si s'autoritza els negociadors a convocar una vaga. Per tant, una victòria del sí no implicaria immediatament la paralització dels treballs en curs, sinó que senzillament es donaria aquesta arma als responsables del IATSE a l'hora de fer valer les seves posicions. En tot cas, les executives nacionals tant dels muntadors com dels directors de fotografia han recomanat el sí als seus associats. Si finalment es declarés la vaga, com que el IATSE té una negociació a banda amb la televisió de pagament per cable, canals com BET, Cinemax, HBO, Showtime o Starz, que es regeixen per un conveni diferent, podrien esquivar l'aturada. El mateix passaria amb els anuncis, els videoclips, les produccions no seriades o el teatre de baix pressupost.
Veient aquesta batalla des de la barrera, hi ha els intèrprets. Tot i que no formen part del cos tècnic, una pila de noms han donat suport públic als seus companys. Es tracta de Seth Rogen, Lucy Hale, Cynthia Nixon, Ben Stiller, Bradley Whitford, Mandy Moore, Joshua Jackson, Sarah Paulson, Susan Sarandon, Jane Fonda, Lily Tomlin, Kerry Washington o Ryan Reynolds.
Una altra eina de pressió és la campanya que han engegat alguns dels tècnics, que demanen que els associats cancel·lin les seves subscripcions a les plataformes en streaming que tinguin contractades.
Els precedents dels guionistes
El precedent més immediat d'una vaga en el sector és del 2007-2008 i el va protagonitzar el sindicat de guionistes americans. Van ser 100 dies exactes de braços caiguts que van fer perdre a la indústria uns 500 milions de dòlars en cost d'oportunitat, segons el càlcul del moment. I l'economia de Los Angeles va patir pèrdues d'entre 1.500 i 2.100 milions de dòlars, depenent de les estimacions. El conflicte es va saldar amb un empat: tot i que les seves reivindicacions pel que fa a contractes de curta durada no van ser ateses, sí que van aconseguir millorar el percentatge rebut per la distribució digital de les seves obres. Encara més crua va ser la vaga de guionistes del 1998, que es va allargar durant 153 dies.
En el cas dels tècnics, cal remuntar-se a fa vuit dècades per trobar un enfrontament d'aquest calibre. És el que es coneix com a Hollywood Bloody Friday, en referència a un divendres d'octubre del 1945 en què una manifestació antipiquets a les portes de la Warner Brothers –sis mesos abans s'havia declarat una vaga de muntadors de decorats– va degenerar en una batalla campal amb una quarantena de ferits. La novel·la Vineland, de Thomas Pynchon, recull alguns d'aquests esdeveniments.
