Una tele nova per a l’Air Force One
L’11 de setembre del 2001 l’aleshores president dels Estats Units, George W. Bush, era a la localitat de Sarasota, Florida. Havia fet nit allà perquè a primera hora visitava una escola de primària. Mentre llegia un conte als nens i nenes va rebre la confirmació de l’atac terrorista, després que ja fossin dos els avions estavellats contra els emblemàtics edificis de Nova York. Bush va ser evacuat. A l’aeroport de Sarasota, l’Air Force One l’estava esperant amb els motors engegats i es va enlairar precipitadament fent una maniobra insòlita com a estratègia per evitar un possible atac contra el president dels Estats Units.
L’emergència va posar de manifest que l’avió del president no disposava d’uns equips de comunicació a l’altura d’una catàstrofe d’aquella gravetat. El senyal d’internet i el telèfon que l’havien de connectar amb el búnquer de la Casa Blanca on hi havia el vicepresident Dick Cheney fallaven. Tampoc es rebia correctament el senyal de televisió. Durant aquell vol tan decisiu, George Bush va quedar incomunicat en múltiples ocasions. Ni sabia què passava en matèria de seguretat ni estava al cas de l’abast dels atemptats.
La televisió la veien de manera intermitent. Només es recuperava la imatge i el so quan sobrevolaven grans ciutats, perquè les antenes terrestres emetien un senyal prou potent perquè arribés a 12.000 metres d’altura. George Bush ho recordava vint anys més tard en el magnífic documental 9/11: Inside Air Force One : “Vèiem tots els canals locals per on passàvem, amb un senyal que anava i venia. El més angoixant és que no hi havia imatges tota l’estona”.
Quan rebien el senyal, Bush i el seu gabinet quedaven enganxats a la pantalla i es posaven al corrent de les últimes informacions. I, de sobte, veien com la imatge anava perdent definició fins que s’omplia d’una neu grisa que els tornava a abocar a la incertesa. Quan havien passat 73 minuts exactes de l’inici dels atacs, el senyal de la televisió va tornar momentàniament a l’Air Force One. Eren just les 9.59 hores i van quedar esgarrifats pel que hi van veure: just l’instant que la primera torre bessona s’ensorrava de cop. Els col·laboradors més propers a Bush recorden el silenci tràgic que es va produir a l’avió. Les fotografies de Doug Mills, el fotògraf d’Associated Press que va tenir accés privilegiat a aquelles escenes, mostren com totes les mirades atònites es dirigien a la televisió. Aquell dia tràgic, l’Air Force One, símbol del poder i el prestigi dels Estats Units, es va convertir en un dels llocs amb pitjor accés a les comunicacions.
Davant d’una situació que creien de risc creixent, l’Air Force One va canviar el rumb, es va allunyar de Washington i es va dirigir a la base militar de Barksdale. L’avió del president va sortir indemne aquell dia. Però els atemptats el van canviar per sempre. Després de l’11 de setembre del 2001 es va actualitzar tot el sistema de comunicacions de l’Air Force One i s’hi van incorporar les últimes tecnologies per tal que pogués ser el centre de govern dels EUA en qualsevol punt del món mentre el president fos dins. I això incloïa un sistema de televisió via satèl·lit en condicions.
