29/09/2012

El telèfon mòbil, el nou transistor

4 min

El dia 11, abans de marxar de Cardedeu cap a la manifestació de Barcelona, vaig voler posar a la motxilla una ràdio per poder escoltar les notícies sense haver de patir per la cobertura de telefonia mòbil al centre de Barcelona. Totes les de casa tenien les piles gastades i vaig acabar emportant-me un smartphone de gairebé 700 euros amb receptor de FM per fer el mateix que hauria pogut fer amb un transistor de 10 euros si hagués estat més previsor.

El meu cas no és tan estrany. Els mòbils avançats s'estan convertint en el dispositiu preferit per a tasques que abans confiàvem a un aparell específic, i una d'aquestes és escoltar la ràdio, un dels mitjans d'informació i entreteniment més populars del món.

La manera d'escoltar la ràdio al telèfon depèn dels hàbits d'ús. L'equivalent directe del radiotransistor són els telèfons que incorporen un receptor de ràdio FM, que fa servir la pantalla com a dial i s'escolta amb uns auriculars el cable dels quals fa funcions d'antena receptora.

Ofereixen aquesta possibilitat tots els models de Nokia -en els Lumia amb sistema Windows Phone, amagada en l'aplicació de música-, els BlackBerry Curve amb sistema operatiu 7.1 (9380, 9360, 9320 i 9220), Samsung (Galaxy Note, Galaxy S, Galaxy Beam, Ace, Mini), LG (Prada i Optimus) i HTC amb sistema Android (One X, S, V, Desire X i C). El funcionament és senzill: cal sintonitzar la mateixa freqüència que en un receptor convencional de ràdio, i les aplicacions del fabricant del telèfon permeten presintonitzar les emissores preferides.

Una altra manera d'escoltar la ràdio en directe és fer-ho accedint a la transmissió que la majoria de les emissores ja ofereixen per internet, el que s'anomena streaming . S'escolta el mateix que per antena, amb un endarreriment d'uns pocs segons. Es pot fer amb la majoria dels smartphones , i és l'única manera de fer-ho amb els models dels fabricants que tenen en la xarxa el seu negoci: Apple no ha inclòs mai receptor de FM en els iPhone, i Google tampoc en els telèfons amb Android que surten amb la seva marca.

L' streaming es pot escoltar amb les aplicacions pròpies de cada emissora, generalment disponibles per a iPhone, en molts casos també per a telèfons amb sistema operatiu Android, i rarament per a altres sistemes.

També existeixen aplicacions agregadores genèriques, com TuneIn Radio, que inclouen un catàleg de milers de canals de tot el món, classificats segons criteris geogràfics i temàtics. Aquests programes són la millor manera d'accedir amb el mòbil al contingut radiofònic de llocs llunyans.

Cal tenir en compte, però, que l'audició de ràdio per internet és una gran consumidora de dades. El volum de transferència depèn de la qualitat de so: la música es transmet amb més bits que la veu, però la majoria de les emissores de ràdio codifiquen les seves emissions per internet amb una densitat d'entre 32 i 128 kilobits per segon. Amb la més alta, el consum de dades és de prop d'un megabyte per minut, de manera que un usuari que escolti la ràdio per internet durant una hora al dia consumeix al voltant de 1,8 gigabytes al mes.

Aquest volum de dades excedeix àmpliament la franquícia mensual que s'inclou en la majoria dels contractes d'internet al mòbil, que solen oferir entre 500 megabytes i un gigabyte. Per tant, és recomanable comprovar que es disposa de cobertura wifi abans d'escoltar la ràdio -o de veure vídeos- a través del telèfon.

Tot i que no es tracta estrictament d'emissores de ràdio, aquest consell també és aplicable a les modalitats que no són a la carta dels serveis d'audició de música, com per exemple Spotify, Biit i Nokia Mix Radio, en què l'oient té una capacitat limitada de decisió sobre quines són les cançons que escolta.

Encara hi ha una tercera manera d'escoltar programes de ràdio: fer-ho en diferit. Això es pot fer accedint a l'apartat de fonoteca de les emissores, que conté els arxius de programes emesos, i triant el que ens interessa. Però també es pot automatitzar el procés perquè es vagin descarregant al nostre dispositiu mòbil aquells espais que ens interessa escoltar habitualment, però sovint no podem seguir en directe perquè a aquella hora estem fent una altra cosa que ens ho impedeix.

Aquest sistema s'anomena podcast -una denominació que té l'origen en els reproductors portàtils iPod d'Apple- i pràcticament totes les emissores n'ofereixen un per a cadascun dels seus programes, o fins i tot per a seccions determinades.

L'avantatge dels podcasts és que, un cop descarregat el programa a l'aparell, podem escoltar-lo sense disposar de connexió a la xarxa. Per escoltar podcasts calen dos elements: una aplicació mòbil per gestionar-los i escoltar-los, i un directori de contingut, que pot estar limitat als programes d'una emissora o bé ser genèric, com el que inclou la botiga iTunes d'Apple.

En aquesta categoria també hi trobem iVoox, que s'autodefineix com a "quiosc d'àudio". I allà hi trobem una gran quantitat d'espais que mai s'han emès per una antena, sinó que han nascut directament per ser difosos per la xarxa.

Amb tanta varietat d'opcions per escoltar la ràdio, els que s'han hagut d'adaptar són les empreses que mesuren l'audiència. I, de fet, els canals digitals de distribució els proporcionen una informació molt més exacta sobre qui escolta què, quan, on i amb què ho fa.