Les teles espanyoles enyoren el Procés
Dijous al matí la cimera hispano-francesa ocupava bona part dels magazins matinals. Però l’atenció se centrava molt més en els manifestants independentistes que no pas en els actes oficials i protocol·laris amb Macron i Sánchez o en el paper d’Aragonès en la trobada. A Espejo público, a Antena 3, anunciaven que estarien pendents de la cimera, però en la pantalla partida el requadre més gran era per a la concentració amb banderes independentistes. Només una petita finestra es reservava per a Sánchez i Macron. De forma intermitent, afegien imatges d’arxiu antigues de Puigdemont passejant per Brussel·les, cosa que confonia l’espectador. Eren imatges de feia anys però les simultaniejaven per donar-li algun tipus de presència en la jornada. Es notava l’interès per recuperar la crispació ambiental de les èpoques més enceses del Procés. El moment de la xiulada a Junqueras va ser retransmès amb fruïció, recollint fins i tot les imatges en primer pla d’una dona que l’insultava amb un “traïdor de merda” expressat amb menyspreu. Fins i tot Susanna Griso anomenava "hiperventilats" els assistents que escridassaven Junqueras i recordava que s’havia passat tres anys a la presó.
A Telecinco, tres quarts del mateix. A El programa de Ana Rosa les reporteres informaven a peu de carrer barrejant-se amb els manifestants, de tal manera que les estelades i els crits s’incloïen de manera molt present en la imatge. Al plató, per il·lustrar la jornada, feien servir imatges antigues dels líders del Procés el dia que van sortir de la presó, fent un poti-poti de realitats per recuperar la tensió narrativa d’anys passats. Va ser la primera cadena a oferir els crits i insults contra Junqueras i Ana Rosa va tenir clar com ficar-hi cullerada: “Junqueras, por defender el independentismo, ha estado en la cárcel. ¡Que otros se han pirado en el maletero del coche!”.
A La Sexta, Antonio García Ferreras obria Al rojo vivo amb els crits de "traïdor" i els insults contra Junqueras. I la imatge de com el polític d’ERC es ficava a cuitacorrents dins el cotxe. “El surrealismo y la división, hoy muy evidentes en el independentismo”, exclamava el presentador, entusiasmat amb recuperar, ni que fos lleument, el rebombori social del Procés com feia mesos que no tenien. “Los socios de Sánchez le aguan la fiesta”, deia un titular en pantalla per explicar el doble joc a dues bandes d’Esquerra.
Tots tres programes mantenien un petit requadre amb la manifestació per crear expectativa quan tocaven altres temàtiques d’actualitat. Les concentracions amb estelades s’han convertit en una mena de reclam mediàtic, són com el gos de Pàvlov, que saliven només veure-les. La divisió de l’independentisme generava divertiment a les tertúlies. Però, sobretot, recuperar les estelades i pancartes, les escenes de crits i xiulets, col·locar els reporters enmig de les protestes i rescatar les imatges d’arxiu de les èpoques més enceses per posar-les en bucle a les pantalles del plató va animar el matí televisiu. Les teles espanyoles enyoren el Procés. Malgrat els constants escarafalls, cap altre tema els estimula com aquest.
