Mèdia 12/04/2021

'La Templanza' i el treball artesanal de reviure el segle XIX

Sèries com la d'Amazon han incorporat la figura de l'assessor històric per fer retrats d'època com més acurats millor

4 min
Un moment del rodatge de 'La templanza'

Un got d’Starbucks enmig d’una escena de Joc de trons. Unes línies grogues que indiquen la prohibició d’aparcar entre els cotxes de cavalls de Los Bridgerton. Un dels grans riscos de fer produccions històriques és reflectir acuradament l’època en què s’ambienta la trama i, si és possible, que no s’escapi cap error imperdonable. Per aconseguir la primera part de l’equació, ja fa temps que les produccions estrangeres, especialment les britàniques, utilitzen assessors històrics. Les produccions espanyoles i catalanes, que a vegades van una mica endarrerides en la incorporació de professionals tan especialitzats, també en comencen a utilitzar, tot i que no és tan habitual. Un dels casos més recents, i que més lloances s’està guanyant, és La Templanza, un drama romàntic ambientat a finals del segle XIX en el qual ha participat l’historiador de l’art Roger Bastida, que durant mig any va estar treballant en la preparació de la sèrie.

La Templanza, que es pot veure a Amazon, és l’adaptació de la novel·la homònima de María Dueñas i explica la relació entre Soledad Montalvo (Leonor Watling), filla d’una família vitivinícola de Jerez de la Frontera, i Mauro Larrea (Rafael Novoa), un espanyol que després d’enviudar emigra a Mèxic a la recerca d’un futur millor per als seus fills. El drama viatja per Espanya, Anglaterra, Mèxic i Cuba i té el repte de mostrar de forma realista una època grandiloqüent. És en aquesta part de la producció que entra en joc la figura de l’assessor històric, un professional que està en contacte amb gairebé tots els departaments que participen en la sèrie. “Assessorem en tot el que surt en pantalla: els mobles, les cases, el diari que llegeixen, com és un telegrama d’aquella època o quins segells s’utilitzaven”, explica Bastida. L’historiador destaca que moltes vegades aquests detalls acaben passant desapercebuts per a l’espectador però que són bàsics per recrear l’època. “En el cas de La Templanza, hi ha una escena en què es juga un cara o creu amb una moneda de l’època. No es veu, però es va buscar que fos del regnat d’Isabel II i no d’Amadeu de Savoia, que és posterior”, remarca Bastida. I posa un altre exemple de la sèrie d’Amazon: han hagut d’esbrinar com eren els pots de morfina i les xeringues. 

Una escena de 'La Templanza'
Leonor Watling i Juana Acosta

Bastida, que està especialitzat en finals del segle XIX i principis del segle XX, va debutar en el món de l'audiovisual amb el telefilm de TVE La princesa Paca (2017), una pel·lícula protagonitzada per Irene Escolar sobre l’amor entre l’escriptor nicaragüenc Rubén Darío i l’espanyola Francisca Sánchez. En aquella ocasió, havia de vetllar pels detalls relacionats amb l'època del modernisme. Després d'aquesta primera incursió, va treballar a Asesinato en la universidad, un thriller protagonitzat també per Leonor Watling i ambientat a la Salamanca del segle XVI. "La meva feina consisteix en revisar el guió, mirar que no hi hagi gaires incongruències i que parlin com en l'època, i respondre a tots els dubtes diaris que té cada departament", diu l'historiador, que es mostra crític amb aquelles produccions històriques que intenten actualitzar la manera de parlar dels personatges per fer-la més pròxima a la nostra. "Tothom qui ha llegit El Quixot sap que eren igual de catxondos i espontanis i no estaven tan encotillats com tendim a pensar", defensa.

Tot els detalls compten

La sèrie s'ha rodat en 215 localitzacions repartides entre Tenerife, Dublín, Madrid, Toledo, Cadis i Jerez de la Frontera. La gran quantitat de localitzacions, escenaris i vestuaris –s'han utilitzat 2.500 vestits d'època– ha sigut un dels grans reptes a l'hora d'assessorar una producció que ha intentat que fins el més petit dels detalls fos creïble i fidedigne. Bastida recorda que intentaven ser al màxim de concrets en tot moment, encara que fos amb elements que pràcticament no es veiessin, com ara els plats d'un gran bufet a l'Havana. "Tot el que hi ha sobre la taula, que es veu poc, són aliments que es consumien a Cuba en aquella època per part de la classe social alta. Tots els menús es van revisar i es van preparar tots els plats", explica.

Una de les escenes que té lloc a Mèxic

L'historiador detalla que un dels grans inconvenients a l'hora de fer produccions històriques és que no es compti amb referents documentals i visuals que permetin fer una bona recreació. En el cas de La Templanza això va passar quan van haver de plantejar la reproducció de les mines mexicanes del segle XIX, un dels escenaris que més dificultats ha suposat per a l'equip de la sèrie. “No hi havia fotos de com era una mina mexicana de plata del 1850, totes les referències que trobàvem eren de mines de carbó angleses amb gent bruta de pols negra, i no tenen res a veure, ni en com són ni en com s'hi treballa, amb les mines de plata", detalla Bastida, que explica que el seu paper és trobar les fonts documentals que poden ajudar a saber com s'ha d'ambientar la sèrie.

Bastida assenyala que si bé és cert que la sèrie es basa en un llibre que ja havia passat pel seu propi procés de recerca històrica, el llenguatge televisiu suposa un plus de dificultat. "El paper ho aguanta tot, però després has de trobar la manera de recrear-ho de manera tangible", argumenta. "Quan l'espectador veu una sèrie d'època vol que sigui un plaer per als sentits i passar-s'ho bé visualment. La gent pot no saber-ne, d'història, però pot distingir si és creïble o no".

stats