‘El Temps’, trenta anys reivindicant la unitat de la llengua
BarcelonaJordi Pujol, Joan Lerma i Gabriel Cañellas presidien, respectivament, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears el 1984, quan el setmanari El Temps es va publicar per primer cop. Tres dècades després, la revista els ha reunit per fer-los una entrevista conjunta que ha aparegut publicada al número d’aquesta setmana, amb què El Temps commemora el seu trentè aniversari.
Aquesta trobada exemplifica la que, des del seu naixement, ha estat la principal vocació de la revista: “Descobrir els punts de contacte, que n’hi ha molts, entre aquests territoris que han estat malmesos per la història i per un govern central que els vol separats”, explica a l’ARA Eliseu Climent, editor d’ El Temps. “Des de fa 30 anys defensem la unitat lingüística i cultural”, afegeix el director general de la publicació, Vicent Sanchis, que defineix El Temps com “l’únic mitjà que creu que l’espai català de comunicació existeix”, com ho demostra el fet que té redaccions a Barcelona, València i Palma.
El director general admet que, després de 30 anys, hi ha una certa sensació de “frustració”, perquè malgrat la feina de la revista en aquest sentit “l’estructura de l’Estat ha fragmentat la llengua i la cultura”. De totes maneres, Climent assegura que tirar endavant una publicació com aquesta és “infinitament” més fàcil ara que el 1984 i apunta que s’està produint un “canvi mental”, no només a Catalunya sinó també a les Illes i al País Valencià, que pot contribuir a “articular” els tres territoris.
Sanchis hi coincideix: “Els últims tres o quatre anys la situació ha començat a canviar: sectors empresarials i universitaris valencians reclamen que es miri menys cap a Madrid i més cap a Catalunya i Europa. Si això va acompanyat d’un canvi polític, és un motiu per a l’esperança”, reflexiona.
En aquest context, Sanchis assegura que El Temps -que està immersa en un procés de reestructuració empresarial per aconseguir un accionariat “més variat” i construir així un projecte més “sòlid” i amb més “viabilitat”- està superant la crisi amb menys dificultats que altres revistes setmanals, gràcies a les seves “característiques especials”: “Al País Valencià no hi ha cap altre mitjà que tingui una visió diferent de l’hegemònica, segons la qual és una comunitat autònoma i prou, i tampoc n’hi ha cap més en català”, explica el director general. De fet, diu, on més complicat ho té el setmanari és a Catalunya, ja que hi té “més competència”.
