‘Time’ distingeix Trump (però amb la daga preparada)

Som ja ben entrat el desembre i això vol dir rànquings a dojo i paraules o personatges de l’any. La revista Time manté la tradició d’assenyalar la persona més rellevant des del 1927, quan va escollir Charles Lindbergh. Com que la fórmula era rígida, de tant en tant hi ha excepcions i, en comptes d’un nom en particular, s’han escollit conceptes com “Els científics americans” (1960), “Les dones americanes" (1975), "Tu" (2006) o "Els guardians" (2018). Enguany, però, ha estat Trump qui s'ha endut la distinció, que ja havia rebut el 2016. De fet, els presidents tenen quasi garantida la nominació i Franklin D. Roosevelt fins i tot va ser persona de l’any tres vegades.

La novetat d’aquest any, però, és que l’entrevista que s’ha fet a Trump en tant que persona de l’any ve acompanyada d’una peça adjunta, en la qual es desmenteixen fins a quinze afirmacions de l’expresident que tenen un grau de relació amb la veritat entre escàs i nul. És una maniobra curiosa, que sembla voler transmetre un missatge als lectors: per antipàtic que resulti el personatge, el deure periodístic és entrevistar-lo i, després, no conformar-se amb reproduir les respostes, tenint en compte el seu historial com a mentider. A favor, doncs, de trencar les cambres de ressonància. Ara bé, ignoro si la peça deu haver causat tensions dins la publicació, tenint en compte que el propietari de la revista va lloar Trump en rebre la distinció i li va dir que esperava treballar de bracet amb ell per aconseguir “l’èxit americà i la prosperitat per a tothom”. Dubto que aquesta peça li hagi caigut bé a un president electe que ha demostrat la seva malvolença contra els periodistes i mitjans que li són crítics. Només cal veure com es va revenjar de Jeff Bezos per la cobertura del Washington Post. Fins que va fer-lo passar per l’adreçador.