La tragèdia del doble de Harry Potter
Diverses escenes dels rodatges de les pel·lícules de Harry Potter se succeeixen a la pantalla. Són moments fàcilment identificables: volant sobre l’escombra en el partit de quidditch, caient d’una teulada, corrent per un bosc... Però qui va caracteritzat com l’aprenent de mag no és el famós actor Daniel Radcliffe. És un noi que potser s’hi assembla una mica. Mentrestant, sentim una veu: “Soc una persona que per pensar, perquè el meu cervell funcioni al cent per cent, necessito moure’m, estar en moviment. [...] Com més pressió, millor era jo. I, sincerament, no passava tanta por. Només es viu quan s’està a punt de morir”. I a continuació, veiem com l’autèntic Daniel Radcliffe entra en una casa molt bonica i saluda un noi que està en una cadira de rodes. És David Holmes, a qui hem vist a l’inici rodant aquelles escenes de risc.
Així comença David Holmes: the boy who lived (David Holmes: el chico que sobrevivió), el documental d’HBO Max que explica la desgràcia que va patir el doble d’acció de Radcliffe a la saga de Harry Potter. Es van conèixer quan eren petits, per rodar la primera pel·lícula. Holmes era un bon gimnasta. La seva mare l’havia inscrit a aquesta activitat extraescolar esperant que el fill trapella amb excés d’energia arribés una mica més cansat a casa.
Per als fans de Harry Potter i per als aficionats al cinema, pot ser una història curiosa, perquè el documental s’endinsa en les interioritats dels rodatges. Com que els assajos se solen enregistrar, el documental disposa de molt material per veure què passava darrere les càmeres. També és una manera de descobrir la personalitat dels protagonistes més enllà dels personatges de ficció. D'una banda, hi ha la trama d’amistat entre l’actor i el seu doble. Tots dos són, ara, productors del documental. De l'altra, hi ha la trama de la gran tragèdia durant el rodatge de la primera part de Harry Potter i les relíquies de la mort. Un error en la preparació d’una escena de risc va provocar una greu lesió medul·lar a David Holmes que el va deixar tetraplègic. Just en l’instant del fort impacte, el documental es fon a negre. Però els records d’aquell moment els explica el seu protagonista i tots els que l’envoltaven.
El documental se centra en l’accident i tots els obstacles que van venir a continuació. Però també serveix, d’una manera més subtil, per explicar com el desastre va influir en les persones del seu entorn. David Holmes: the boy who lived és també un cant a saber afrontar els cops que et dona la vida i, per tant, posa èmfasi en la bona actitud de Holmes i tot el que fa per ajudar els altres malgrat la seva situació actual. De fet, és com si Holmes necessités el documental perquè doni un sentit a la seva vida. La història s’acompanya de molta música èpica per engrandir la dimensió del protagonista. Però, a mesura que avança el documental, el cor de l’espectador es va encongint i el drama es va fent més i més cru. No és fàcil arribar al final. Et fa pensar en la finíssima línia, pràcticament invisible, que separa l’èxit de la desgràcia i el paper que cadascú acaba jugant en aquesta vida.
