Tres motius per veure: 'Medianoche en el jardín del bien y el mal'

Barcelona1. Perquè és un bon intent de portar al cinema l’estil gòtic sureny del llibre en què s’inspira (i que està basat en fets reals). Aquesta fascinació per un món amb regles pròpies, en aquest cas la població de Savannah, Geòrgia, es fa palesa amb aquesta frase de John Kelso, un periodista que cobreix l’assassinat que fa de centre de gravetat del film: “Només he estat tres dies aquí i és només un tiroteig, però dóna’m temps, d’acord? Aquest lloc és fantàstic. És com ‘Allò que el vent s’endugué’ posat de Mescalina. Sé que ets el meu agent. Escolta: passegen mascotes imaginàries, Garland. Amb un cony de corretja! I tots van armadíssims i borratxos. Nova York és avorrit!”.

2. Pel càsting, amb actors que encara havien d’esclatar del tot, però que ja apuntaven maneres. Hi ha un John Cusak, per exemple, poc abans de ‘Com ser John Malkovitch’ o ‘Alta fidelitat’. I, sobretot, hi ha un Kevin Spacey que ja havia fet ‘Seven’ o ‘Sospitosos habituals’, però que encara hauria d’esperar un parell d’anys per menjar-s’ho tot amb ‘American Beauty’. També hi surt la filla de Clint Eastwood, Alison, però no li va ser fàcil aconseguir el paper: va haver de superar tres rondes de càstings en les quals –diu la història oficial almenys– el seu pare no hi va intervenir.

3. Per la banda sonora, que és un homenatge a Johnny Mercer, nadiu de Savannah, músic i cofundador de Capitol Records. Les seves cançons sonen amb les veus de k.d. Lang, Paula Cole, Cassandra Wilson, Diana Krall i Tony Benett, entre d’altres. Fins i tot el propi Eastwood, la seva filla Alison i Kevin Spacey s’atreveixen cadascun amb un tema.