Tres motius per veure: "La muerte tenía un precio"

Barcelona1. Perquè –i no és cas únic– desmenteix allò que les segones parts mai no són bones. Aquesta és la segona pel·lícula de la trilogia del dòlar: després de 'Por un puñado de dólares' i abans de 'El bueno, el feo y el malo'. Un manc (Clint Eastwood) i un general (Lee Van Cleef) persegueixen un indi sanguinari (Gian Maria Volonté). Però la història és el de menys, perquè estem parlant d''Spaghetti western' i les escenes concretes, la fila dels personatges, la manera de mastegar les paraules, la violència desfermada, els cops de càmera i la música de Morricone són els elements de la fórmula. I fa gràcia veure aquestes pel·lícules, que són una versió primitiva del cinema que, trenta i quaranta anys més tard, ha acabat fent –amb segell propi– Quentin Tarantino.

2. Perquè fa gràcia sentir Gian Maria Volonté parlar anglès. No en sabia ni papa, però tenia un traductor que li anava recitant les paraules, que ell repetia fonèticament sense saber ben bé què volien dir.

3. Perquè Eastwood i Van Cleef es van picar a veure qui era capaç de desenfundar i disparar més ràpid. Ho mesuraven mirant els positius de la pel·lícula filmada. I va guanyar Van Cleef, per tres fotogrames, és a dir, una vuitena part de segon més ràpid, suficient per ser el més dur de l'Oest.