Tres motius per veure: 'Vacas'

Barcelona1. Perquè retrata a la perfecció els mecanismes invisibles que regeixen els destins de les famílies rurals. El film alimenta el clixé que els bascos enfonsen les seves arrels fins a profunditats ben pregones de la terra. La pel·lícula és molt orgànica: gent, animals i paisatges estan íntimament relacionats. La intriga és en realitat una excusa per fer avançar el relat, que se situa a cavall de final del segle XIX i principis del XX, però el que importa és com Médem deixa clar de seguida quines coses són anècdota i quines categoria. Per això les vaques són les protagonistes: els drames i les passions, vistes des de la calmosa mirada dels bovins –la càmera hi penetra, en uns plans genials– es converteixen en poca cosa, breus vibracions que no alteren el paisatge.

2. Perquè va ser la pel·lícula que ens va fer descobrir a molts Emma Suárez, una actriu autodidacta i singular, que va ser la musa de Médem després a 'La ardilla roja' (tota una carta d'amor) i de 'Tierra' (molt més fosca). No és una intèrpret de grans gesticulacions o papers extrems, però és capaç de fer traspassar la seva naturalitat fora de la pantalla. I té una veu dolça com poques.

3. Perquè els últims films de Médem fan témer que l'home ha levitat i s'ha perdut en un cinema pretesament poètic, massa autocomplaent i dependent de la bellesa formal per amagar les debilitats del fons. Aquí, en canvi, ja hi ha la valentia visual que el fa únic, sí, però també contenció. La naturalesa de la història, on moltes coses no són dites, ajuda a no caure en els excessius subratllats de films posteriors com 'Caótica Ana' o 'Room in Rome'.