Funeral televisiu per al Monarca de la Bisbal
Dissabte a la nit a Telecinco emetien el segon episodi de ¿Quién es mi padre? Es tracta d’una nova saga televisiva que té com a protagonistes els fills il·legítims, extramatrimonials o no reconeguts de grans celebritats que reivindiquen els seus orígens familiars. Aquest dissabte el gran protagonista era Albert Solà. I ho era, a més, amb caràcter pòstum. L’home va morir la setmana passada, quan ja havia deixat gravat el reportatge de Telecinco explicant la trama que justificava que era descendent del rei emèrit Joan Carles I. La mort sobtada del Monarca de la Bisbal, com se’l coneixia popularment al seu poble, afegia més sospites a la seva connexió amb la Corona i incrementava la conspiració.
¿Quién es mi padre? va començar amb l’actuació èpica d’una coral de noies cantant una mena de rèquiem per homenatjar el personatge. Un funeral televisiu. El reportatge, però, tenia una doble història: la d’Albert Solà i la d’Ingrid Sartiau, una dona belga que també assegura ser filla de l’emèrit. Tots dos testimonis explicaven els seus casos personals i el fil que connectava les seves respectives mares amb Joan Carles I. Tots dos casos evidenciaven raons poderoses de sospita però també incoherències importants. Sartiau es mostrava colpida per la mort del seu presumpte germà i una tia segona del rei Felip, Blanca de Borbó, assegurava al plató que havia notat una energia especial amb Sartiau que la feia sentir que eren família.
El pretext per mantenir l’audiència enganxada fins al final del programa era un test d’ADN que havia de demostrar si Solà i Sartiau eren germans de pare. Un resultat negatiu provaria que un dels dos havia estat defensant una versió falsa o errònia.
Fins ara els mitjans de comunicació construïen suspicàcies al voltant de les demandes de paternitat, acusant-los de buscar diners, herències, títols nobiliaris o fama. Sovint es revictimitzava la mare soltera, titllant-la de mentidera, prostituta o caçafortunes. ¿Quién es mi padre? intenta defensar els drets de les dones abandonades i rebutjades per homes privilegiats que no van assumir la responsabilitat que els pertocava.
Els drames paral·lels d’Albert Solà i Irene Sartiau culminaven amb imatges de l’enterrament de Solà amb la hipotètica germana assistint al comiat. La televisió servia de ritual públic i oficial per homenatjar l’hereu de pega. I al final, la presentadora Carlota Corredera descobria el resultat del test d’ADN: no eren germans. Però la televisió no es pot permetre el luxe de perdre un fill il·legítim tan lleugerament tenint en compte la fama de l’emèrit. Telecinco s’ha de garantir les històries, els drames i els personatges per mantenir la maquinària en marxa. ¿Quien es mi padre? va tenir una funció encara més sibil·lina: traspassar el títol mediàtic de fill il·legítim d’un personatge a l’altre. Enterrat Albert Solà, el Monarca de la Bisbal, després d’una lluita infructuosa per ser reconegut, dissabte es va coronar Irene Sartiau com a successora en el càrrec. La nova reina dels il·legítims d’Espanya.
