Històries de la tele 28/07/2022

Sexe, drogues i titelles a la BBC

2 min
Rick Jones i Julie Stevens a 'Play School'

La passada temporada va morir un dels presentadors més emblemàtics de la programació infantil de la BBC: Rick Jones. Es va fer famós als anys 60 i 70 als programes Play school i Fingerbobs, dirigits als nens de menys de cinc anys. Jones tenia talent musical. Cantava i tocava la guitarra i va rebre l’oferta de participar en el programa infantil més conegut de la televisió pública britànica. Tot i que considerava que la cadena pagava poc va acceptar la feina perquè el sou li donaria certa estabilitat familiar. A més, el programa es repetia cada dia i això duplicava els ingressos. Durant deu anys, entre el 1964 i el 1973, cada matí dels dies laborables cantava, explicava contes i es disfressava per a l’audiència més menuda que mirava el Play school. Ho va fer durant 447 episodis. Més endavant es va convertir també en el narrador de la sèrie Fingerbobs, on explicava les aventures del ratolí Fingermouse i els seus amics. Els personatges eren titelles de guant, fets de roba i cartolina. Els accionava des de sota una taula. Els tretze capítols d’aquesta sèrie es van repetir a la BBC durant més d’una dècada.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Més tard, quan ja no treballava a la televisió pública, Rick Jones va admetre en diverses entrevistes que fumar marihuana era tradició mentre gravaven el Play school. No va ser ell qui ho va revelar inicialment. Va ser un company seu, Johnny Ball, que va confessar que Jones i Lionel Morton anaven “drogats fins al moll de l'os” mentre rodaven el programa. Tenia ben present el dia que els seus companys anaven col·locats mentre gravaven les escenes d’un pessebre per al programa infantil. Amb sentit de l’humor, Johnny Ball recordava que sovint era l’únic que no anava drogat i, en canvi, sempre era el primer en equivocar-se. Rick Jones ho va corroborar amb tranquil·litat: “Fumar marihuana formava part de la cultura. Era com els cereals del matí. La BBC era molt liberal. Un cop eres dins, les lleis s’oblidaven. Jo m’ho vaig passar molt bé”. Jones va aclarir que bona part de l’equip es drogava i que molts d’ells utilitzaven els camerinos de la BBC per practicar-hi sexe. De vegades fins i tot posaven alguns dels ninots del programa, com en Humpty i en Hamble, fent postures sexuals durant les pauses de gravació.

Altres treballadors de la BBC també van reconèixer en un documental sobre la cadena que durant la dècada dels 70 un percentatge considerable de la plantilla es drogava. En aquella època el responsable de la BBC2 era Sir David Attenborough, el famós naturalista i divulgador. La pudor de marihuana era tan forta pels passadissos de la BBC que no parava de queixar-se. “Sisplau, no fumin això tan descaradament que tots n’hem de notar l’olor. Siguin assenyats”, demanava en va als treballadors.

Finalment, Rick Jones va ser acomiadat de la BBC quan un fan excessivament entusiasta li va enviar dos porros de cànnabis per correu als estudis de televisió. L’amable espectador potser es va deixar influir per l’aspecte hippy de Rick Jones o va intuir que feien ús d’aquella substància per mantenir ben alts els nivells de creativitat de la televisió infantil. Potser va ser el secret del seu èxit. 

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats