“Abans TV3 era més estricta”
Dimecres al migdia, al Tot es mou, va passar un fet inaudit i molt simptomàtic. Helena Garcia Melero estava entrevistant Jordi González, que està convalescent d’una greu malaltia. El presentador ha passat seixanta dies ingressat a l’UCI d’un hospital a causa d’una infecció per un bacteri. Ara que ja està recuperat i a casa, va mantenir una conversa cordial amb el programa a través d’una videotrucada. Al costat de Melero hi havia Pilar Eyre, que també és una bona amiga de González. Tots tres van fer petar la xerrada de manera divertida i van quedar en fer un dinar pròximament. A manera d’homenatge als seus convidats, Melero va recuperar unes imatges d’arxiu. Eren d’un antic programa de Jordi González a TV3 on Pilar Eyre hi feia una col·laboració. Tots dos molt més joves, asseguts en un sofà, mantenien una conversa. Vam veure com ell li feia una pregunta. I la sorpresa va arribar quan Eyre va contestar. Ho va fer en un català correctíssim. Al tornar a plató, Helena Garcia Melero es va posar dempeus ràpidament per exhibir el seu estat de xoc al descobrir que la seva col·laboradora, que sempre parla en castellà al seu programa, resulta que parlava en català fa trenta anys. Les aparicions que recordem de Pilar Eyre a TV3 sempre han sigut en castellà i d’aquí que aquell fragment televisiu fos tan impactant. La periodista del cor i habitual del Tot es mou es va justificar: “Es que antes TV3 era más estricta...” Melero ho va arreglar. “I ara també!” I li va insistir perquè parlés en català després de veure que ho feia tan bé. Jordi González, que encara estava en directe, va valorar l’esforç d’Eyre i va recordar altres col·laboradores que, en aquella època, “feien patir quan parlaven en català”. Una apreciació desafortunada, perquè sempre és d’agrair que es faci l’esforç. I alguna de les que va citar, a força de parlar-lo ha guanyat en fluïdesa i continua parlant en català.
La presentadora va aparcar la qüestió per acomiadar la videotrucada, però va insistir, abans que Eyre marxés del plató: “Jo m’he quedat amb el fet que tu parles molt bé el català, eh, Pilar...” I va insistir que el continués fent servir en el seu programa. La col·laboradora es va tornar a justificar: “No pasé el corte. En esa época había un comité que tenían que decir si te expresabas suficientemente bien. Y yo no pasé el corte”.
L’anècdota és molt simptomàtica, perquè evidencia que hi havia un rigor lingüístic que feia que els col·laboradors habituals se sentissin amb el compromís de parlar en català. Formava part de la línia editorial de la cadena. No cal fer passar a ningú cap examen. Però sí aquest sentit de la responsabilitat i del deure de la televisió pública. La frase “Abans eren més estrictes” és la prova definitiva. I això es nota també en el nivell de català en les sèries de ficció, els presentadors i els col·laboradors. És una qüestió d’esforç, d’exigència personal, de respecte i de posar en valor la nostra llengua. Si Pilar Eyre hagués continuat parlant en català a TV3 des que ho va fer en aquell programa amb Jordi González, ara no tindria la sensació que el parla tan malament que no el parla mai.
