La fira IndieDevDay ha vingut per quedar-se

La cua avança a poc a poc al recinte de la Farga de l’Hospitalet, on enguany s'ha celebrat l’IndieDevDay. A la cua, un youtuber m’explica que ha assistit en edicions anteriors, des que era de petit format i es feia durant només un dia al Canòdrom de Barcelona, fins als últims dos anys, quan es va celebrar a les Cotxeres de Sants i l’ambient estava a petar. “Em superava tanta gent”, em comenta, i és per això que està content que la fira s’hagi expandit i aterri en aquest nou recinte amb més de 8.500 m2 d’espai.

Només entrar ja es poden veure molts dels estands ultimant els preparatius, perquè a la fira es poden trobar més de 120 estudis exposant els seus videojocs. La Laura, una de les quatre persones darrere l’organització central de l’IndieDevDay, està una mica desbordada però ens explica que “molts dels estudis venen d’arreu del país”, i també compten amb diversos estudis de la resta de l’Estat i fins i tot amb algun d’internacional. La fira ha crescut d’una forma molt ràpida en tan sols sis anys, però per sort té una gran xarxa de voluntàries i uns patrocinadors potents que fan que l’esdeveniment sigui possible.

Fira professional

La fira va a tota màquina i no hi ha cap forat lliure a la programació, plena a vessar de tallers i ponències, un luxe sobretot per als professionals i estudiants del sector. Abans de visitar els estudis, trec el cap al fons de la fira on hi ha la zona acadèmica, amb gran presència d’entitats, i on també hi ha un gran estand de la Generalitat de Catalunya, que hi participa amb la idea de potenciar el videojoc en català. Al costat, la zona B2B (de l’anglès business-to-business) està plena de gom a gom amb reunions entre devs (desenvolupadors) i publishers, entre altres, per mirar d’arribar a acords. No podem oblidar que, al cap i a la fi, a una fira molta gent hi va a fer negocis.

Si no es tenen diners per finançar un projecte, cal aconseguir-ne a través del mecenatge o trobar un publisher, com és el cas de Noname Studios, el primer estudi que visito. Parlo amb el Joel i m’explica que van aconseguir un publisher just quan tenien el prototip de Worldless, una aventura de plataformes amb combat per torns i un art preciós. Ara forma part d’un equip petit, però havia treballat en empreses més grans com la catalana Novarama (Invizimals). Destaca del sector indie “la solidaritat entre desenvolupadors”, tot i que afirma que “és un món competitiu”. Curiosament, m’explica que és el germà de l’autor de Gris, un joc indie català premiat i amb ressò mundial.

Fira lúdica

Passejant per la fira també trobo una mostra de consoles vintage cedides per RetroBarcelona, una zona destinada als jocs de taula i l’estand del SAGA, a prop de diferents entitats, artistes i una zona de restauració. Tinc la sensació que és agradable passejar pels passadissos i anar visitant els estands: és un gran encert haver canviat de recinte. Cal destacar la gran idea de l’àlbum de cromos de l’IndieDevDay, una tradició de la fira que genera escenes dignes d’un diumenge al Mercat de Sant Antoni. L’àlbum adopta la forma de metajoc de col·leccionisme amb la idea de promoure la interacció, perquè per aconseguir sobres el públic ha de provar els jocs dels estands. Connectant amb el meu nen interior i la necessitat imperiosa de completar-lo, em dirigeixo cap al meu objectiu.

Per provar els jocs de la zona indie no cal fer gaire cua i fins i tot en alguns casos també és divertit ser-ne espectador. És la primera vegada que em trobo fent una tasca periodística com a tal, però em fa la sensació que darrere de cada estand es pot trobar una història. L’estand del trio de SandCastles Studio, amb el frenètic Bread & Fred, és un dels que té més cua: “No ens va gens malament”, em comenta un d’ells. El Jaume de Nebuloid Team m’ensenya Sol i m’explica d’on surt la motivació per fer una novel·la visual –només– en català: “No ho concebem d’una altra manera”. Hi ha opcions indie per a tots els gustos, però tots comparteixen aquest toc personal, original i d’alguna manera innovador.

Fira consolidada

Sembla que l’ambient es comença a apagar, però just arrenca l’entrega de premis de l’IndieDevDay a l’escenari, així que decideixo acabar el dia amb un final rodó. La llista de premis és llarga, però el focus acaba amb el guanyador de millor joc de l’IndieDevDay 2023. Blasphemous II de l’estudi sevillà The Game Kitchen s’endú el reconeixement juntament també amb el de millor so i música. La seqüela del metroidvania inspirat en la iconografia cristiana i la cultura andalusa tenia l’èxit assegurat després que la primera entrega vengués més d’1 milió de còpies. Abans de saber que rebrien el premi, havia pogut parlar amb l’Ester, una de les integrants de l’estudi, que primer va estudiar belles arts i va acabar entrant en el món dels videojocs a través d’un grau. Em respon que el que més la fa patir del panorama indie actualment és “l’estabilitat, que els estudis encara són molt volàtils”, tot i que fa pinta que els creadors de Blasphemous encara poden donar molta guerra.

Ara sí, ja ha arribat el moment d’anar cap a casa perquè malgrat que sigui molt agradable passejar pels passadissos de la fira, conversar amb gent encantadora i jugar a títols increïbles, les cames ja comencen a fer figa. Marxo amb un molt bon regust de boca i amb la sensació que l’IndieDevDay segueix els passos d’altres grans esdeveniments celebrats a casa nostra i que es pot convertir en un referent europeu en el seu camp. Sembla impossible que només amb quatre persones d'organització puguin muntar tot això, però fa encara més evident el seu savoir faire i la reciprocitat de la família indie que han convocat a la Farga. L’afluència de públic durant els tres dies ha duplicat les expectatives i pels passadissos de la fira hi han passejat fins a 12.000 persones, un èxit absolut. L’IndieDevDay ha crescut de forma exponencial i ha vingut per quedar-se perquè, com ells diuen, és “un esdeveniment necessari” per al sector del videojoc independent local. Ara a descansar i a recuperar forces, que segur que ens veurem a l’IndieDevDay el 2024.