Ficcions
Mèdia 11/01/2023

Les vuit sèries amb què TV3 vol posar fi enguany a la sequera de ficcions

La pública es recolza en les coproduccions per multiplicar l’oferta, a costa de l’exclusivitat

5 min
'Bojos per Molière', d'Héctor Lozano, s'estrena el proper 23 de gener

BarcelonaL’escassedat de sèries fa temps que és pertinaç a TV3, però la televisió pública s’ha conjurat per capgirar la situació. En concret, es vol passar de dues ficcions pròpies estrenades el 2022 –Cucut, que va recollir unes audiències discretes, i la coproducció amb À Punt Després de tu– a vuit títols enguany. També hi ha una maniobra expansiva en les compres internacionals: s’estrenaran 22 sèries de fora, quan l’any passat no van arribar a la desena les noves incorporacions. I ja hi ha 11 projectes més en estadi de desenvolupament, programats en aquest cas per al 2024.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

De les vuit sèries pròpies que debutaran el 2023 n’hi ha tres que opten a convertir-se en èxits de públic. És el cas de Bojos per Molière, la nova ficció del creador de Merlí, Héctor Lozano. Ambientada l'any 1997, un grup de joves comencen a estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Elisabet Casanovas, Ferran Rull i Alejandro Bordanove són els intèrprets principals dels vuit episodis que arribaran setmanalment a la graella de la pública a partir del 23 de gener. Per al segon trimestre, l’univers amorós de Pau Freixas tornarà de la mà de Cites Barcelona: seran sis episodis amb actors catalans i espanyols, com Carlos Cuevas, Gonzalo de Castro, Belén Cuesta, Carmen Machi, Aina Clotet, Laia Costa o Nausicaa Bonnín, en una producció compartida amb Amazon Prime. I ja de cara al curs següent, i en aquest cas amb Antena 3 com a sòcia, TV3 oferirà la versió doblada al català d’Els hereus de la terra, la continuació de La catedral del mar, a partir del llibre d’Ildefonso Falcones.

'Cites Barcelona' reprèn l'exploració del món de les relacions, vistes per Pau Freixas.

Altres apostes ho són en clau més modesta. Com ara els sis episodis curts de La mirada de la Fiona, una ficció adreçada a un públic jove i amb Mireia Oriol de protagonista, sobre una noia que ja no vol viure amb sa mare, víctima d’un trastorn mental que tem haver heretat. Dirigida, escrita i coprotagonitzada per Sergi Cervera, és un dels intents del canal públic de funcionar com a planter de nous talents. Operació marea negra, per part seva, s’ha treballat de nou amb Amazon Prime i explica en quatre episodis dirigits per Daniel Calparsoro l’odissea d’un semisubmergible de construcció artesanal per travessar l’Atlàntic amb tres tones de cocaïna al seu interior.

A banda de col·laborar amb plataformes, també s’ha treballat amb IB3 i À Punt en tres sèries, sorgides totes de la iniciativa balear, a la qual s'ha pogut sumar aleshores el finançament com a mínim de TV3. Es tracta de Mòpies, un Stranger things illenc pensat per al públic més jove i que trobarà el seu lloc a la graella de l'SX3; el thriller polític Sicília sense morts, encapçalat per Fèlix Pons i Pep Tosar, i Llim, un drama polític i social sobre la crisi del 2008. Les tres ficcions s’han rodat en variant balear i, des de TV3, s’admet el risc que això pugui crear certa barrera amb el públic, però, alhora, es reivindica la idea d’oferir i mostrar tota la riquesa del domini lingüístic.

Aquesta multiplicació de l’oferta ha estat possible gràcies a dos factors. El primer, l’econòmic. Enguany es triplica el pressupost dedicat a ficcions pròpies, que passa a ser de 3,4 milions (a banda dels 3,3 milions que han anat a comprar títols internacionals). I la previsió per al 2024 és que TV3 gasti 11,4 milions d'euros només en ficcions pròpies o coproduccions. Però hi ha també un canvi de filosofia al darrere. Ho explicava la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà, en el decurs d’un esmorzar de premsa celebrat aquest dimarts: “Volem produir continguts en català per arribar al màxim de gent possible. I això ho fem a través de les finestres pròpies, però també de les alienes”.

'Els hereus de la terra' es podrà veure quan ja l'hagi estrenat Antena 3.

Això sí, aquest model d’associar-se amb altres televisions o plataformes té un preu: haver de compartir-ne l’exclusivitat. En el cas d’Els hereus de la terra, per exemple, s’estrenarà primer a Netflix, després a Antena 3 i, en tercera instància, a TV3. Amb la predecessora, La catedral del mar, ja es va estrenar primer a la privada, però això no va ser impediment perquè la sèrie recollís grans audiències a TV3, superiors de fet a les aconseguides pel canal d’Atresmedia a Catalunya. Un altre cas és el de Sicília sense morts, que ja es pot veure a Filmin. La fórmula de la coproducció també provoca, a vegades, que el català no sigui la llengua exclusiva, com serà el cas de Cites Barcelona (per bé que TV3 l’emetrà doblant al català els actors castellanoparlants).

El canvi de paradigma encara genera un altre front: la pugna pels drets digitals. Com més baixa sigui la participació de la televisió pública en el pressupost, més difícil resulta assegurar que la sèrie quedi en el fons d'armari del TV3 a la Carta. El més normal és que el capítol desaparegui després de l'anomenat catch up, el temps en què sí que es pot oferir per internet perquè els espectadors del canal es posin al dia si no l'han pogut veure en lineal. Aquest període habitualment és d'una setmana, tot i que en alguns casos TV3 l'ha pogut allargar fins als 45 dies.

Fins a 22 sèries internacionals

'Borgen', una de les sèries daneses més populars, es podrà veure en català.

Borgen gratis i en català. Aquesta és l'estendard que vol hissar TV3 pel que fa a la seva proposta de sèries de producció aliena. A banda de l'icònic drama polític danès, també incorpora l’alemanya Babylon Berlin; la italiana My brilliant friend, basada en el llibre L’amica geniale d’Elena Ferrante; la britànica La mansió Beecham, d’aires colonials, o Hotel Europa, al voltant del cèlebre establiment que va tenir entre els seus convidats gent rellevant a la història com Adolf Hitler, Charles Chaplin, Marlene Dietrich i Dwight D. Eisenhower. Un altre títol contractat és Roots, el remake de la clàssica sèrie Raíces i també el drama policial Miss Scarlet & the Duke. En total, 22 sèries internacionals el principal problema de les quals serà trobar un forat adequat a la graella. La reserva que acaba sent la programació estival s’endevina com a probable futur hàbitat d’un grapat d’aquestes sèries.

stats