Publicitat
Publicitat

DÍGITS I ANDRÒMINES

Les ‘xarxes grises’ catalanes

Quan el lector pensa en operadores de telecomunicacions, probablement li vénen al cap marques com Movistar, Vodafone, Orange i Jazztel, que li porten a casa i li facturen cada mes el telèfon i la connexió d’internet a casa o al mòbil. Però el panorama és molt més ampli del que sembla: al registre d’operadores que manté la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència hi ha inscrites 4.330 empreses, de les quals 517 tenen la seu social a Catalunya. La gran majoria no disposen d’infraestructures pròpies de xarxa: lloguen les d’altres empreses per al seu ús intern o per revendre als seus clients combinant-les amb altres serveis, com fan per exemple les marques de mòbil virtual. Fins i tot les grans companyies citades recorren en alguns casos a les xarxes dels seus rivals comercials per disposar de cobertura en punts on no arriben amb la seva. Però pel nostre país circulen milers de quilòmetres de fibra òptica i radioenllaços que els consumidors no poden contractar directament. Són les anomenades xarxes grises, propietat d’empreses d’àmbit estatal com Correos i Adif. Però també n’hi ha de companyies amb seu a Catalunya. Vegem-ne tres casos.

Mediapro

El grup català és conegut sobretot per la producció i la distribució audiovisual vinculada a esdeveniments esportius, però fins al desembre del 2030 també explota en règim de concessió la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), la infraestructura de fibra òptica que la Generalitat va començar a desplegar l’any 2005 amb intenció de connectar totes les seves dependències, des d’escoles fins a jutjats i des de comissaries dels Mossos fins a hospitals i ambulatoris. Es partia de la xarxa incipient que havia instal·lat l’operadora Al-Pi -participada per Orange i la mateixa Generalitat- i de les canalitzacions que obligatòriament s’havien d’incloure en totes les obres públiques de nova construcció, com la carretera C-16. L’objectiu era disposar de les mateixes prestacions de banda ampla en tot el territori, a un cost independent de la distància a Barcelona. Amb l’arribada de les vaques magres, el 2010 es va considerar que moltes oficines administratives poden passar sense el màxim nivell de connectivitat i es va limitar l’abast a unes 750 seus oficials, menys del 20% de les previstes inicialment. Actualment la XOC està formada per 2.385 quilòmetres de fibra òptica, que enllacen els 33 nodes que apareixen en el mapa 01. Mediapro assumeix el cost del desplegament, dóna servei de connexió a la Generalitat “a preu de mercat”, segons Jordi Soler, director general d’ aquesta divisió del grup, comercialitza l’excedent de capacitat a tercers i el fa servir per a ús intern, com alguns segments de la xarxa que connecta els 42 estadis espanyols de futbol de Primera i Segona Divisió, que en molts casos li evita desplaçar unitats mòbils perquè li permet realitzar el senyal de televisió i comentar-lo des de l’edifici Imagina de Barcelona.

Cellnex i Abertis

Una altra de les grans xarxes catalanes és la de Cellnex Telecom, que disposa de 1.035 quilòmetres de fibra òptica dedicats sobretot a interconnectar les seves torres d’antenes. L’empresa explota més de 15.000 d’aquests emplaçaments, entre antenes de telefonia mòbil i de difusió audiovisual (TDT i ràdio). La meitat són a Itàlia, i dels 8.000 que té a l’Estat, uns 1.100 són a Catalunya, dedicats majoritàriament a atendre les quatre grans operadores de telefonia mòbil que n’eren propietàries abans, però també a comunicacions d’emergència. Aquesta xarxa de radioenllaços sense fil té una extensió total de 17.363 quilòmetres i ofereix velocitats entre 2 i 155 megabits per segon.

Cal aclarir que aquesta xarxa és independent de la d’Abertis, tot i que Cellnex va ser creada a partir de l’antiga Abertis Telecom i cotitza en borsa per separat des de fa un parell de mesos. Abertis Autopistas té una xarxa pròpia de 600 quilòmetres de fibra òptica que circula en paral·lel a les autopistes catalanes AP-7, AP-2, C-33 i C-32 (Garraf i Maresme). Aquesta fibra dóna servei a les concessionàries per interconnectar els peatges amb el centre d’operacions de Granollers, les càmeres de vigilància de les vies, els panells d’informació variable i el sistema Bluetooth de càlcul de temps de recorregut, però també es lloga a operadores com Cellnex, Telecom Italia, BT i la XOC. De fet, en alguns trams en són copropietàries empreses que van contribuir al seu desplegament, com Colt Telecom, Gas Natural Fenosa i Interroute.

Guifi.net

La tercera xarxa catalana no és estrictament grisa, ja que tothom s’hi pot connectar, però val la pena comentar-la per la seva singularitat. Guifi.net va néixer l’any 2004 com a xarxa ciutadana de telecomunicacions per connectar emplaçaments rurals on les operadores comercials no donaven servei o bé ho feien a un preu prohibitiu. Inicialment es feien servir només enllaços de ràdio, però el 2009 es va començar a desplegar també fibra òptica per connectar cases de pagès a 1 gigabit per segon i des d’aleshores es combinen les dues tecnologies. L’any següent la xarxa es va connectar directament a internet mitjançant tres operadores majoristes internacionals (la japonesa NTT, la nord-americana Cogent i l’escandinava Telia), que segons Lluís Dalmau, un dels fundadors de Guifi.net, ofereixen un cost fins a 16 vegades més baix que el de les companyies locals.

La xarxa de fibra de Guifi.net arriba directament a 15 municipis catalans, des dels quals es dóna capil·laritat mitjançant fibra o radioenllaços. En l’actualitat disposa de més de 28.000 nodes actius, la majoria a Catalunya i propietat de particulars i empreses per al seu ús, tot i que també hi ha més d’una quinzena d’operadores d’àmbit local que comercialitzen el servei a clients finals. La peculiaritat de Guifi.net és que la xarxa, que funciona en règim de punt neutre i aplica el model d’economia col·laborativa, últimament tan popular en altres àmbits, està gestionada per una fundació sense afany de lucre que aplica els vuit principis de gestió dels béns comuns descrits per Elinor Ostrom, premi Nobel d’economia, que pretenen evitar l’anomenada tragèdia dels comuns, o l’aprofitament d’aquests béns per a interessos particulars. I es veu que el model funciona: Dalmau destaca que Osona, la comarca on Guifi.net està més implantada, és l’única del país que té un índex de connectivitat superior a la mitjana europea.

Més continguts de

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT