Rubiales contra el ‘hashtag’

Rubiales encara deu ser a casa preguntant-se com ha pogut passar. No això del petó i les acusacions, això no el preocupa. El que no entén és la reacció. Ell que controlava els periodistes esportius. Ell que tenia federacions esportives contentes. Ell que estava en el seu millor moment, amb un Mundial acabat de guanyar. Com li ha pogut passar?

Això és fàcil d'explicar: perquè no entén el món on viu. I no em refereixo només a les seves actituds masclistes, això ja ho han explicat molt bé les meves companyes en aquest mateix diari. A Rubiales el que se li va escapar van ser les xarxes socials. El seu gabinet de comunicació no s'hi sap moure. Només cal veure com han gestionat tot el cas: amb comunicats a la seva pàgina web, amb vídeos retocats i amb una roda de premsa davant de tot el país. Però el món ja no funciona així. Almenys per controlar la narrativa.

Les primeres declaracions de Jenni Hermoso no van ser davant d'un faristol amb micròfon, ni amb un mesurat comunicat: van ser al cap de pocs minuts en un directe d'Instagram. Allà admetia, entre rialles amb les companyes, que allò “no li havia agradat”. I ho va dir amb una autenticitat i una espontaneïtat que sonava de debò. Una veritat que aviat va ser reconeguda per milers de dones.

El que va tombar Rubiales no va ser "un piquito", van ser dues paraules unides, #Seacabó.

Les campiones del món no només són molt bones futbolistes, sinó que també són joves i entenen com funciona el món. Saben que sota un hashtag es poden identificar moltes situacions, no només la grolleria demostrada pel seu president. #SeAcabó també significa els milers de vegades que van deixar passar alguna cosa per no tenir problemes, significa que a les seves filles ja ningú els dirà “tu no jugues perquè ets una nena”, significa tantes i tantes situacions que dues paraules valen per llibres sencers de feminisme.

I un hashtag viral no es pot aturar amb res. Ni amb la premsa, ni amb favors, ni amb declaracions manipulades, ni tan sols amb amenaces. Aquest lema és més aclaridor que mitja hora d’explicacions de Rubiales, amb aplaudiments inclosos.

Els escriptors somiem trobar una paraula, una frase, que sigui capaç d'englobar conceptes sencers. Les futbolistes ho van fer i van aconseguir guanyar per segona vegada en una setmana.

Passaran els anys i Rubiales continuarà pensat què va poder fallar, sense adonar-se que, en realitat, pertanyia a un món antic, tant ideològicament com tecnològicament.