El papa Francesc titlla l'extermini armeni com "el primer genocidi del segle XX"

RomaEl papa Francesc ha recordat aquest diumenge "l'atroç i forassenyat extermini" del poble armeni, un episodi del que el proper 24 d'abril es complirà el primer centenari i que el pontífex ha definit com "el primer genocidi del segle XX". Unes paraules que podrien aixecar l'ira de Turquia, que sempre ha negat la consideració de genocidi als fets de 1915, tot i admetre que van morir milers d'armenis.

El pontífex ha pronunciat aquestes paraules durant la salutació inicial als participants de la missa pel centenari del "martiri" armeni, celebrada a la basílica de Sant Pere aquest matí de diumenge i en què s'ha proclamat doctor de l'Església a Sant Gregori di Narek.

"Avui recordem amb el cor ple de dolor, però també d'esperança, el centenari d'aquell tràgic esdeveniment, d'aquell atroç i forassenyat extermini que els vostres avantpassats van patir cruelment", ha afirmat.

I ha afegit: "Recordar és necessari i fins i tot obligatori perquè allà on no persisteix la memòria significa que el mal manté encara la ferida oberta. Amagar o negar el mal és com deixar que una ferida continuï sagnant sense sanar".

Francesc ha assenyalat que la humanitat va viure en el segle passat tres grans tragèdies inaudites, la primera de les quals és considerada com "el primer genocidi del segle XX, que va afectar el poble armeni, al costat de sirians catòlics i ortodoxos, assiris, caldeus i grecs".

Ha subratllat que en aquells moments, quan el poble armeni formava part de l'Imperi Otomà, "van ser assassinats bisbes, sacerdots, religiosos, dones, homes, ancians i fins i tot nens i malalts indefensos".

A aquest primer genocidi del segle passat li van succeir, segons el papa Francesc, dos tragèdies més: el nazisme i l'estalinisme.

"La tercera guerra mundial"

El papa, que ha clamat en diverses ocasions contra "la tercera guerra mundial" que es viu en l'actualitat, ha assegurat que avui s'està produint "una mena de genocidi provocat per la indiferència general i col·lectiva, pel silenci còmplice de Caín que exclama 'A mi què m'importa!'".

"Assistim quotidianament a crims atroços, a massacres sagnants i a la bogeria de la destrucció. Encara escoltem el crit sufocat de molts germans, que a causa de la seva fe en Crist o de la seva pertinença ètica són públicament assassinats, decapitats, crucificats o cremats vius", ha apuntat.

Després de les tragèdies del segle passada, Jorge Bergoglio ha lamentat que "la humanitat no aconsegueixi deixar d'abocar sang innocent, com si l'entusiasme sorgit després de la Segona Guerra Mundial estigués desapareixent i dissolent".

"Sembla que la família humana rebutgi aprendre dels seus propis errors causats per la llei del terror. I així, encara avui, hi ha qui tracta d'eliminar als seus semblants amb l'ajuda del silenci còmplice d'altres que romanen com a espectadors", ha denunciat.

Van participar en la missa el patriarca de Cilícia dels Armenis Catòlics, Nerses Bedros XIXM, i el Suprem Patriarca dels Catòlics de tots els armenis, Karekin II. A la basílica es trobava també el president armeni, Serz Sargsyan.

El 24 d'abril de 1915, durant la Primera Guerra Mundial en la qual Turquia combatia del costat d'Alemanya, el govern otomà va ordenar la detenció de centenars d'armenis a Istanbul i va posar en marxa una massiva deportació d'aquesta ètnia.

Actualment, només 22 països han qualificat aquells fets com a genocidi, mentre que Turquia, tot i que reconeix centenars de milers de morts armenis durant la deportació, nega que la intenció de l'Imperi Otomà fos extingir a tota l'ètnia.

En total, durant la I Guerra Mundial van ser exterminats més d'un milió d'armenis i altres 600.000 van ser deportats, molts dels quals van emigrar a Europa, Amèrica i Rússia.