Croàcia-Anglaterra: La gran oportunitat de dues generacions

BarcelonaLa major part dels jugadors de Croàcia eren nens quan, davant del televisor, van veure com un gol de Davor Suker feia somiar Croàcia que podia arribar a la final del primer Mundial que van jugar des de la seva independència. Però aquell 1998 dos gols de Thuram van dur els francesos a la final i van tallar les ales d’una generació privilegiada en talent, amb Boban, Prosinecki o Suker sobre la gespa. 20 anys més tard, Croàcia jugarà contra els anglesos, a l’Estadi Lujniki de Moscou, unes semifinals per segon cop en la seva història (20 h / Telecinco). Si els croats poden recordar unes semifinals, els anglesos, no tant. Alguns jugadors de la selecció britànica no havien nascut quan el 1990 la selecció dirigida per Bobby Robson va quedar-se a la portes de la final en caure als penals amb els alemanys. Quan l'últim penal, de Chris Waddle, va marxar per sobre la porteria defensada per Bodo Illgner, el somni de veure Anglaterra en una final es va trencar.

Just l’any en què arribaven al Mundial sense tanta pressió com la que havien patit generacions amb jugadors com Beckham, Scholes, Lampard, Terry, Rooney o Gerrard, la selecció anglesa és a un pas d’arribar a la seva segona final, després de la que va guanyar el 1966. Els anglesos, orgullosos d'haver inventat el futbol modern, han anat sumant decepcions als Mundials, però a Rússia han recuperat la rialla amb una generació jove que, sense practicar un futbol gaire engrescador, ha aprofitat un calendari afortunat per anar creient en ells mateixos. Amb un gran golejador com Harry Kane, un joc aeri impecable i un porter que s’ha reivindicat com Jordan Pickford, Anglaterra es deixa engrescar per un projecte liderat pel tècnic Gareth Southgate, que, als 47 anys, segueix treballant tal com ho feia quan dirigia la selecció sub-21. “Des de la derrota davant d'Islàndia en els vuitens de final de l’última Eurocopa sabíem que les coses havien de canviar, no es podia tornar a fallar”, admet el migcampista Eric Dier en referència a la humiliant eliminació de l'última Eurocopa a mans dels islandesos. Southgate no té baixes en un equip en què només un dels 11 gols marcats (sis d’ells per Harry Kane, màxim golejador del Mundial) no ha sigut de penal o de jugada d’estratègia.

Croàcia, sense Vrsaljko

Anglaterra, però, no es favorita contra una Croàcia amb jugadors més experts, tot i que els balcànics han arribat a les semifinals amb més patiments que bon joc, arribant als penals tant contra els danesos com contra els russos. Després de brillar a la fase de grups, quan van fer miques els argentins en una segona part magnífica, l’equip de Zlatko Dalic no s’ha acabat de sentir còmode en els partits, però ha aconseguit sobreviure gràcies, sobretot, a la capacitat de liderar el joc d’Ivan Rakitic i Luka Modric. Enemistats en el futbol de clubs per defensar un el Barça i l’altre el Madrid, a la selecció ballen al mateix ritme, amb el blaugrana endarrerint la seva posició. “Per a nosaltres és increïble ser a semifinals. Estem contents i orgullosos, però no volem parar aquí”, va explicar un Rakitic que s’ha encarregat de transformar el cinquè penal, el definitiu, tant en la tanda contra Dinamarca com en la tanda contra Rússia.

L’altre heroi dels croats, el porter del Mònaco Danijel Subasic, arriba amb molèsties però podrà jugar, a diferència del lateral de l’Atlètic de Madrid Sime Vrsaljko, que finalment serà baixa en el conjunt croat.