Rakitic, el somni del nen que parlava croat a Suïssa

El migcampista blaugrana toca el cel al costat de Luka Modric

A casa, Luka i Kata Rakitic, els pares de l’Ivan, parlaven croat. Però de tant en tant feien l’esforç de parlar alemany per facilitar les coses al seu fill, que no era un bon alumne. Ivan Rakitic es va criar en una tranquil·la població de Suïssa, Möhlin, on el seu pare treballava en una obra i on, quan ell era molt petit, les trucades de telèfon eren freqüents. I sempre precedides de silencis incòmodes, ja que eren trucades per saber si els familiars que vivien a l’antiga Iugoslàvia, llavors en flames, seguien vius. Luka, el pare de Rakitic, sempre li deixava clar que ells eren croats malgrat que tenien debats amb la seva dona, Kata, sobre si el noi s’havia d’integrar més amb els companys d’escola. Però el pare li insistia un i altre cop que no podia oblidar les arrels, i el portava a jugar a un equip de croats que vivien a Suïssa, on per primer cop va portar sobre el pit, en un terreny de joc, els colors de la bandera croata. Aquí el van descobrir i el van anar apartant de l’escola, fins que va triomfar al Basilea, el gran club formatiu de Suïssa, i posteriorment en altres lligues. I quan, amb el temps, va jugar amb les categories inferiors de la selecció de Suïssa, Rakitic va decidir canviar-ho tot i passar a defensar la selecció croata amb 17 anys. El pare va plorar emocionat, sense imaginar-se, però, fins on arribaria el seu fill.

Per sobre dels seus ídols

Ara, aquell nen que parlava croat i somiava a defensar la samarreta d’un país on no ha viscut, Ivan Rakitic, podrà jugar la final del Mundial diumenge que ve contra França. Precisament contra els francesos, l’equip que el 1998 va deixar els croats sense accedir a la primera final de la seva història. “Era un nen quan a casa seguíem els partits del Mundial de França. Recordo a la perfecció els partits, tenia 10 anys i vaig patir molt quan Croàcia no va poder arribar a la final. Però aquella generació de jugadors ens va donar molta alegria als croats, es van convertir en herois. Poder treballar ara amb alguns d’aquells genis, com Suker, és tot un honor”, va explicar aquests dies Rakitic, citant l’actual president de la Federació croata, Davor Suker. La generació dels Boban, Prosinecki i Suker va inspirar tota una generació de croats i les seves fotos eren a casa dels Rakitic. Però després de la pròrroga contra els anglesos, la nova Croàcia ha aconseguit superar aquells noms plantant-se a la final després de patir en tots els partits.

Rakitic, titular al mig del camp d’un Croàcia que ha arribat a la final jugant pròrroga en els tres partits després de la fase de grups, ara tindrà l’oportunitat de convertir-se en la segona nació més petita de la història que guanya el Mundial, després de l’Uruguai, que no arriba a tres milions i mig d’habitants. A Croàcia n’hi viuen més de quatre milions, però altres croats, com els pares del migcampista del Barça, van marxar, ja fos per buscar feina o per fugir de la guerra, a altres països com Suïssa, la terra on va néixer Rakitic.

El blaugrana, que a la final s’enfrontarà a Samuel Umtiti i Ousmane Dembelé, va encarregar-se de mantenir la intensitat just quan els anglesos semblaven més a prop de plantar-se a la primera final d’un Mundial des de l’any 1966. Acompanyat per un Luka Modric que es va encarregar de posar la poesia amb els seus cops de cintura, els croats van anar fent seu el partit precisament al mig del camp, amb una gran possessió de pilota i demostrant tenir molt coratge. Rakitic, que en tornar a Barcelona no hi trobarà Andrés Iniesta, va tornar a demostrar la seva capacitat per liderar els equips en qualsevol posició. Just el dia que a Barcelona arriba Arthur, el croat va deixar clar que té fusta de líder. Ell, que hauria pogut seguir jugant amb Suïssa i va optar per fer-ho amb Croàcia, ha demostrat saber-la encertar, a la vida.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat