MUNDIAL 2018

El primer tècnic català a semifinals del Mundial

Robert Martínez ha transformat les crítiques en elogis en els seus dos anys amb la selecció belga

“He vist ambició als ulls dels jugadors, ganes de fer història”, deia Robert Martínez després del triomf de la selecció belga sobre el Brasil als quarts de final del Mundial. El tècnic de Balaguer, que fa dos anys que és al capdavant de la selecció belga, en la qual va arribar després de la dimissió de Marc Wilmots a l’Eurocopa del 2016 -en què els gal·lesos van sorprendre els belgues als quarts de final-, ha anat de mica en mica fent avançar un projecte que no sempre ha rebut el suport dels aficionats, dels periodistes i dels mateixos jugadors de la selecció.

Mai abans, en un Mundial de futbol, un tècnic català havia arribat fins a les semifinals. El 1950 un basc, Benito Díaz, i un andalús, Guillermo Eizaguirre, van formar tàndem per portar la selecció espanyola per primer cop entre els quatre primers classificats, i no seria fins al 2010 que un tècnic de Salamanca, Vicente del Bosque, va repetir la fita. I, de fet, va acabar guanyant el Mundial. Però els tècnics catalans no havien tingut tanta sort, malgrat que alguns ho havien intentat, com Paco Bru el 1930 amb la selecció del Perú. Per a Martínez, arribar a les semifinals ha sigut un èxit i un repte, perquè tota la seva trajectòria professional l’havia fet entrenant clubs britànics, amb una dinàmica diferent. “Costa una mica deixar el dia a dia del futbol de clubs, amb un o dos partits cada setmana, per començar amb les seleccions. I encara més en un país nou”, ha admès Martínez, que porta més de mitja vida al Regne Unit, on es va casar amb una escocesa i ha viscut tant a Anglaterra com a Gal·les i Escòcia.

Una feina metòdica

A Bèlgica va topar amb crítiques ja d’entrada. I això malgrat que des de l’arribada va intentar integrar-s’hi al màxim, vivint al costat de la ciutat esportiva de la federació, aprenent francès i flamenc i reunint-se amb els jugadors per analitzar, un a un, la situació d’una selecció que anava caient als quarts de final dels grans tornejos malgrat tenir una generació de futbolistes magnífica. “No som favorits, els favorits són els que ja han guanyat la Copa. Un cop tens un títol, tot és diferent. Els que venen al darrere saben que no és utòpic. Però guanyar per primer cop és difícil. França ho va fer el 1998, Espanya el 2010. El nostre repte és interioritzar que podem superar rivals com el Brasil”, analitzava Martínez abans del partit de quarts de final, un dels seus grans èxits com a tècnic.

Un dels moments més complicats que va viure va arribar després d’un amistós contra Mèxic, quan una de les estrelles de l’equip, Kevin De Bruyne, va criticar el seu sistema: “És massa defensiu i no tenim superioritat al mig del camp”. Martínez va controlar l’incendi dient que li agradaven els jugadors implicats, com De Bruyne, i recordant que els amistosos eren per fer proves. Durant el Mundial, de fet, ha canviat de dibuix tàctic en gairebé tots els partits, aconseguint que alguns dels seus primers detractors a Bèlgica ara el respectin. Michel Preud’homme, exporter internacional, ha passat de dir que “els seus equips només toquen la pilota sense fer mal” a comentar, aquesta setmana, que “ha potenciat les virtuts dels jugadors, fent que l’esforç col·lectiu estigui al servei d’una idea”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat