El 5G, a la contra de l'audiovisual català?
BarcelonaAmb l'últim gra de raïm del 31 de desembre del 2022 morirà, en teoria, la televisió en baixa definició. L'objectiu rere la mesura és alliberar una mica d'espai radioelèctric perquè les xarxes mòbils puguin anar expandint-se. Tot i que la majoria del parc televisiu és compatible amb l'HD, els canals mantenen també les emissions en definició estàndard, per no perdre ni que sigui un punt de la seva quota.
L'avanç del 5G, i els que hagin de venir, és imparable. La capacitat de Catalunya per contenir aquesta onada és nul·la. De fet, també ho és la de l'Estat: encara que tingui les competències per regular l'espai radioelèctric, no té gaire marge de maniobra, més enllà d'acatar les exigències de les grans telecos europees. Hi ha una certa privatització de facto d'aquest bé públic i l'audiovisual en català, dependent en gran mesura del servei públic de la Corporació, pot patir per aquesta banda.
Ras i curt, aquesta reordenació ens juga –de nou– a la contra. Després de dècades de recels, finalment els governs del Principat, les Illes i el País Valencià estan d'acord políticament per estimular l'anomenada reciprocitat: que tant TV3 com IB3 com À Punt es vegin a tots els territoris de parla catalana. Però, ara com ara, per aconseguir-ho faria falta més espai radioelèctric. I l'Estat no té la més mínima intenció d'atorgar-lo. Si hi afegim l'exigència de l'Alta Definició –que ocupa més ample de banda, comprensiblement–, la necessitat d'ample de banda és més gran i, per tant, l'horitzó somiat se situa més lluny. Madrid, a més, ho té fàcil per negar amb arguments tècnics el que no deixa de ser estratègia política: "Oh, és que hem de retallar per al 5G".
La solució, esclar, és a internet. De fet, Esport3 emet en definició estàndard a través de la TDT però en alta quan ho fa online. I aquest senyal en HD és el que es pot enviar a les plataformes. Ara bé, les televisions autonòmiques tenen una audiència (una mica) envellida i decantada cap a la televisió convencional. Costa d'augurar un futur gaire esplendorós a la TDT, però un servei públic com el de la Corporació o les seves homòlogues a les Balears i el País Valencià haurà d'aguantar-la fins al final.
Això no vol dir, tanmateix, que calgui esperar la lenta mort de braços plegats. S'ha d'aconseguir que el 5G passi a anar a favor del català i no a la contra. La millor manera implica assentar, des d'ara mateix, les bases per a una plataforma ambiciosa d'exhibició de continguts en streaming, amb la seva corresponent apli puntera per a mòbils i per a televisors intel·ligents. Per fer-ho, caldrà trobar una fórmula de col·laboració amb el sector privat. I, sobretot, caldrà la gasolina bàsica que fa moure tot aquest sistema: continguts, continguts i continguts.
