Absències a Estrasburg

El Suprem ha volgut dissimular amb la qüestió prejudicial al TJUE per tal de guanyar temps

ANTONI BAYONA
ANTONI BAYONA Professor de Dret de la UPF i exlletrat major del Parlament

D'acord amb la llei electoral una persona en presó preventiva (Oriol Junqueras) es pot presentar a les eleccions al Parlament Europeu (PE). Mentre no hi hagi una sentència ferma d'inhabilitació, el dret de sufragi passiu no està limitat. El mateix succeeix amb dues altres persones (Carles Puigdemont i Antoni Comín) que estan encausades en el mateix procés penal i són a l'estranger. Tots tres resulten elegits el dia 26 de maig amb un suport molt important de vots. Amb l’elecció s'ha fet efectiu el dret de sufragi passiu i també el dret de sufragi actiu dels electors que han donat suport a les candidatures. S'ha complert d'aquesta manera un dret que és bàsic en qualsevol democràcia. Tanmateix, els seus votants i tots els ciutadans en general han pogut comprovar com el dia 2 de juliol aquests drets no s'han pogut materialitzar.

Per què ha passat això? La resposta és molt senzilla o molt complexa, segons com es miri. Hi ha un motiu formal que és no haver pogut complir el requisit de prometre o jurar la Constitució (CE) davant la Junta Electoral Central (JEC). Un requisit que no s'ha pogut verificar en un cas perquè el Tribunal Suprem (TS) ha denegat el permís per assistir a l'acte i en l'altre perquè la JEC, sense que ho estableixi expressament la llei, no ha permès que es faci de manera no presencial. Però també hi ha un motiu de fons que el mateix TS no ha volgut amagar. La voluntat d'impedir deliberadament que es compleixi aquest requisit per protegir la causa penal enfront dels efectes de la immunitat parlamentària que va lligada a la condició d'eurodiputat.

¿És acceptable aquest resultat? Crec que no. No ho és en termes socials i polítics i tampoc ho és en termes jurídics, que és el que m'interessa destacar. Qualsevol persona pot apreciar a simple vista que hi ha una gran desproporció en el tractament dels factors que hi concorren. Al valor de l'acte d'elecció s'hi contraposa un tràmit formal que té l'efecte pràctic d'anul·lar el primer. D'altra banda, hi ha una voluntat clara de les autoritats d'impedir que el tràmit es pugui realitzar. La denegació del permís a Oriol Junqueras és frapant.

També hi ha un altre aspecte que cal considerar, i no precisament menor. En unes eleccions a l'Eurocambra té sentit exigir el tràmit d'acatament de la Constitució? Des del Tractat de Lisboa les eleccions al Parlament Europeu són considerades un procés que s'adreça al conjunt dels ciutadans europeus, un procés que transcendeix les fronteres estatals; el dret de sufragi europeu també s'estableix sota aquest criteri. D'altra banda, en aquestes eleccions el dret dels estats té un espai de joc reduït a la regulació del procediment electoral, un procediment que acaba amb la proclamació dels resultats electorals i del qual és molt dubtós que formi part el requisit d'acatament d'una Constitució estatal.

Per què l'Estat ha actuat d'aquesta manera? La resposta és evident. El càrrec d'eurodiputat porta associada, com hem dit, la immunitat. Una immunitat que el Parlament Europeu entén que desplega els seus efectes fins que no hi hagi una sentència ferma. Una immunitat que pot interferir en la causa penal seguida davant el Suprem i que obligaria aquest tribunal a demanar autorització a l'Eurocambra per aixecar-la. El Suprem hauria de presentar un suplicatori que obligaria a debatre al Parlament Europeu si darrere la causa penal seguida contra els líders del Procés hi ha una motivació política. Un debat molt incòmode.

Un risc massa gran que les autoritats espanyoles volen evitar al preu que sigui, encara que això comporti forçar la llei. El Suprem ho ha volgut dissimular plantejant una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en què no aborda directament el principal problema de fons. Es tracta de guanyar temps perquè abans que el conflicte jurídic es resolgui, ja hi hagi sentència ferma i amb ella desaparegui la immunitat. Paradoxalment a qui pot perjudicar més això és a Oriol Junqueras, perquè la situació processal dels altres dos diputats no permet que de moment els afecti la sentència.

Però el conflicte no acabarà encara. Tard o d'hora el TJUE s'haurà de pronunciar i la seva decisió serà molt important per a valors fundacionals de la UE com la democràcia i l'estat de dret. El Procés es va desenvolupar el setembre i octubre del 2017 de manera molt poc respectuosa amb el dret. Jo mateix he estat molt clar en aquest sentit i ho he expressat públicament. Però la resposta de l'Estat també suposa una important prova d’estrès per a l'estat de dret i introdueix una dinàmica preocupant per a la seva salut i fortalesa.

Més continguts de