Cartes i missatges

Això no és justícia

Aquesta setmana s’ha conegut la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que diu que Arnaldo Otegi i altres companys seus no van tenir un judici just. Això m’ha fet pensar que els jutges de l’Audiència Nacional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional saben el que fan, perquè, malgrat la seva ideologia, són gent preparada. Són conscients que l’acusació muntada contra els presos polítics i exiliats catalans no s’aguanta per enlloc i que, tard o d’hora, hi haurà una altra sentència del TEDH o de qui sigui que la tombarà, però això a ells els és igual perquè juguen amb el factor temps. Quants anys s’ha estat Otegi a la presó? Quants anys fa que està inhabilitat? Li han destrossat la vida i se l’han tret políticament del davant, que és el que volien. Quants anys s’estaran els nostres polítics a la presó o a l’exili i apartats de la política efectiva? Se’ls han tret del davant i els han destrossat la vida, amb l’efecte escarment que això té per als que gosin seguir-los els passos (ja ho estem veient). ¿Que algun dia els estiraran les orelles? Ho saben, però l’efecte buscat ja l’han obtingut. Això no és justícia.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Han ocupat Barcelona

Ja no només es tracta d’una activitat exclusiva dels mesos d’estiu, actualment es manté durant tot l’any. Milers de persones arriben i marxen de Barcelona cada dia amb la finalitat de visitar la ciutat. Aparentment aquest és un acte inofensiu, fins que aquest model de turisme es fa de forma massiva. Els turistes estan en el punt de mira del sector serveis amb l’únic objectiu de treure’n el màxim benefici econòmic, i això perjudica els habitants de la ciutat, que en reben les conseqüències involuntàriament.

No crec que sigui tan difícil mantenir un equilibri entre els uns i els altres, ja que, si volem mantenir la riquesa de la ciutat, és imprescindible cuidar els seus ciutadans.

AIDA PADULLÉS BERNAT

BARCELONA

El valor de les nostres dades

La informació que deixem a internet és molt valuosa per a les marques i les empreses. Fins i tot, com s’ha vist recentment, per als partits polítics. Estem absolutament controlats. Moltes de les nostres aplicacions i xarxes socials controlen la nostra ubicació, perquè nosaltres ho permetem. Les nostres dades es venen i compren i circulen per internet d’una manera que no podríem imaginar.

Tot i la nova llei de protecció de dades, seguim controlats per bàners i milers d’anuncis afins a les nostres cerques recents, i les nostres dades segueixen circulant per internet. Les empreses coneixen els nostres gustos, hàbits, llocs més freqüentats, el nostre domicili i qui són els nostres amics més íntims.

És hora que prenguem consciència de la gravetat del problema que suposa publicar i introduir les nostres dades personals a diferents pàgines web i xarxes socials.

MARÍA MIGUEL

BARCELONA

La relació amb l’Estat

Estem en un atzucac. Hi ha molta gent a Catalunya que vol una situació política diferent: un nou estat. Els poders estatals són sords al requeriment d’aquests més de dos milions de catalans i amb dura opressió no fan viable cap mena de diàleg. ¿Aquests dos milions de catalans estem condemnats a seguir sent espanyols en contra de la voluntat expressada en urnes i manifestacions, i també pels partits polítics i per organitzacions civils? Les mentides de l’estat espanyol han creat una distància insuperable. Hi ha més de dos milions de catalans que ja ens sentim independents, a més dels que s’hi afegiran. Només falta la manera d’institucionalitzar-ho.

JORDI BUFURULL GALLEGO

BARCELONA

Més continguts de