Cinc raons per votar Trump

1. ¿I quina falta fa l’experiència per ser president?

És cert que Donald Trump seria el president amb menys experiència en administració pública de tota la història nord-americana, però els coneixements no serveixen de gran cosa. Potser el partit dels Know-Nothing del segle XIX ja reflectia aquest esperit amb el seu nom. Perquè Trump és el paradigma de la ignorància. Mai en la meva carrera periodística m’he trobat un candidat a la presidència tan desinformat, evasiu o pueril com Donald Trump.

¿I si, per variar, provem ara la puerilitat? Total, què pot sortir malament? Ah, ¿les armes nuclears, dieu? Bah, hi ha països que passen de nosaltres perquè confien que serem raonables. Per exemple, en una disputa comercial amb el Canadà obtindríem resultats molt millors si els canadencs tinguessin por que Trump els cremés Ottawa. I, a més, ¿i què si alguna cosa va malament? Hi ha molts altres països a part del Canadà.

Mireu, amb el líder nord-coreà Kim Jong-un no s’hi fica ningú perquè el paio està boig i no té gens d’experiència amb armes nuclears. Amb Trump tindríem el nostre propi Kim Jong-un!

2. Ja estem tots d’acord que els dirigents polítics no han pas de ser uns sants.

Per tant, per què no acollim amb els braços oberts un polític com ell, el model perfecte d’impostor? Amb l’experiència que, segons diuen, té Trump a estafar els alumnes de la universitat, potser podríem fins i tot finançar el govern estafant els turistes estrangers.

Sí, esclar, fa una mica d’angúnia que Trump presumeixi d’agredir sexualment les dones i que com a mínim 17 l’hagin acusat de tocaments o altres conductes impròpies; i conec tres dones amb denúncies semblants que no s’han atrevit a donar la cara. A les cimeres del G-8 Trump hauria de seure ben lluny de qualsevol dona. Però podria trencar el gel amb els homes criticant el cul d’Angela Merkel.

Ja n’hi ha prou de la hipocresia i moralisme d’uns mitjans de comunicació en plena decadència! Ja és hora de sacsejar la situació amb un bon depredador sexual!

3. Trump podria esdevenir el president més divertit de la història.

Si surt elegida, Hillary Clinton faria uns discursos seriosos i saberuts sobre els beneficis d’augmentar les desgravacions per fills o el salari mínim. Quin avorriment. En canvi, Trump insultarà els líders mundials, entrarà als camerinos dels concursos de bellesa per a adolescents i increparà els cicles menstruals de les dones que el critiquin. Serà el reality show més fascinant de la història.

I sigui quina sigui la vostra opinió sobre la política de Trump, heu de reconèixer que amb cap altre president tindríem uns escàndols tan divertits per culpa dels micròfons oberts.

Així doncs, en una època en què baixen les subscripcions a les televisions per cable i en què la HBO és inaccessible per a milions de persones, un Trump fent de president ens tindrà a tots divertits, esgarrifats o com a mínim entretinguts. Fins a l’apocalipsi nuclear, després de la qual potser estarem tots morts, esclar.

4. La diversitat és important, i Trump és inclusiu... amb els extremistes.

Molts nord-americans preocupats pel canvi demogràfic es queixen que els han privat dels seus drets. Trump parla en nom d’aquests grups oprimits, com ara els homes blancs.

En general, els polítics covards en tenen prou donant suport a la classe treballadora de raça blanca, però Trump arriba allà on els altres no gosen: ha defensat els que fa temps havien sigut bandejats de la política, com ara els supremacistes blancs. Quin altre candidat faria dos retuits d’un compte de Twitter, White Genocide, que té una foto del fundador del Partit Nazi dels Estats Units? Trump fins i tot ha donat ales temeràriament a un dels electorats més marginats actualment dels EUA, el Ku Klux Klan, el diari del qual li ha ofert aquesta setmana un càlid suport.

Expressar la ràbia pot ser catàrtic, i Trump obre la veda als Estats Units per odiar de nou. Als nord-americans ens permet deixar de banda la correcció política kumbaià, també coneguda com a respecte mutu o teixit social, i solidaritzar-nos amb el soldat agressiu que portem a dins. Per fi tenim un polític prou valent i inclusiu per arribar als grups extremistes i intolerants.

5. Trump creu que el cervell modern dels humans és un obstacle.

Dins del cap, recolzat sobre la medul·la espinal, hi tenim allò que els científics de vegades en diuen el cervell reptilià. Des del punt de vista evolutiu, és la part més antiga del nostre cervell i regeix instints primaris com la fam, el sexe i la por; ajuda a desencadenar la reacció de lluita o fugida.

Aquest cervell reptilià es va actualitzar gràcies a un còrtex i altres estructures cerebrals modernes, que són el lloc on s’allotja la raó però que Trump no té en compte. Diversos neuròlegs han assenyalat que els seus sermons s’adrecen directament a la sargantana que tenim dins del cap.

“Sentim una por primitva que emana del nostre cervell reptilià”, em diu Steven Pinker, professor de psicologia de la Universitat de Harvard, però encara l’interpretem segons el nostre sistema de creences. El món modern ha creat la ciència, el periodisme, el poder judicial i altres institucions semblants per frenar els nostres impulsos primaris, però Trump en fa cas omís.

Els nostres cervells reptilians van evolucionar per mantenir-se alerta davant dels perills, cosa que va salvar vides a l’època dels pterodàctils. Trump activa aquests instints vigilants, diu Pinker, i els canalitza cap als circuits d’interpretació més primitius del còrtex, els arrelats en el tribalisme. I d’aquesta manera vol que ens unim a ell per convertir en caps de turc els musulmans, els refugiats, els violadors mexicans i els violents delinqüents negres.

Per tant, aquestes eleccions històriques ens obliguen a triar una opció: ¿decidirem el vot amb el cervell reptilià o amb el cervell humà? Dit d’una altra manera: ¿som rèptils porucs i primaris? ¿O som éssers humans capaços de matisar i raonar?

Més continguts de