Consells per al contagi
Hola, soc un virus, el virus del covid-19. Veig que esteu preparant la tornada a la feina i l’escola. Com que no em conec a mi mateix, us explicaré com soc i com em comporto a partir de les recomanacions dels experts i de la pràctica dels usuaris.
El virus –jo– em propago quan vull. Per això, si aneu a sopar a un restaurant, mentre sopeu no contagio. Però si aneu al lavabo, sí, es veu. Per això us fan posar la mascareta per anar al lavabo.
Al cine tinc un comportament peculiar. Mentre no comença la pel·li, contagio. Per això aneu amb mascareta. Quan comença la pel·li ja no. Per això us la traieu.
No cal dir que si mengeu crispetes, i per tant no porteu mascareta, no contagio. Amb les coses de menjar es veu que ho tinc claríssim.
Als toros no contagio gens. Per això hi aneu i esteu més junts que la pinya d’una jornada castellera.
Nota. En una pinya castellera es veu que sí que contagio.
Al teatre, no se sap per què, contagio molt. Ho atribueixo potser al tipus de públic. Potser si el públic del teatre reclamés tallar les orelles dels actors i cridés “Ole” després dels monòlegs, com fa el públic dels toros, no els contagiaria.
Al futbol, també molt. (I donades les circumstàncies, potser millor, no? ¿Us imagineu un partit del Barça amb públic? Potser mocadorada no, però mascaretada, segur.)
Contagio més a partir de la una de la matinada. Per això les autoritats no deixen fer oci nocturn a partir d’aquesta hora. A les nou del vespre us podeu prendre els cubates que vulgueu, que no contagio. Però a la una de la matinada, al mateix lloc i amb els mateixos cubates, soc letal. I per què? Ho ignoro. Però, ara que m’estic coneixent, us diré una cosa: m’encanta ser com soc.
