Culpar mercats i primes: més risc que gràcia

Les primes de risc, Goldman Sachs, els mercats i Merkel són quatre comodins per assenyalar un culpable dels nostres mals i fer-ne broma. "On és la seva butlleta?", era l'acudit habitual del 20-N, aplicable a qualsevol d'ells. Ja hem rigut, ara estaria bé que la broma no s'allargués. O que no passés de ser una sortida enginyosa, una manera de tenir un papu, un cap de turc a qui fer-ne responsable. El perill és que, a base d'anar repetint que els nostres governs no hi pinten res, que la culpa de tot és d'una gent a qui no votem, ens ho acabem creient nosaltres, i també ells. Sabem tot el que hi pinten, encara, i sabem també que hi ha governs que es defensen millor que d'altres, del mateix entorn. Si nosaltres anem menystenint Rajoy assegurant que tant és el que faci, que total l'hi dictaran, serà poc coherent demanar-li responsabilitats. I no em dóna la gana de servir-li la coartada. Governaran en aquest context, però ho faran. Tenir una excusa prèvia per a la inacció és nefast en tots els àmbits. Què vols que hi faci, si tot s'ho maneguen quatre, diuen molts. Hi ha hagut moments històrics pitjors i han sorgit líders amb imaginació i societats amb coratge que han sabut canviar el presumpte destí escrit. Esclar que els nostres governs estan lligats, però no de mans i peus. Tenen marge de maniobra, com en tenim tots, cadascú el seu. Riguem de la prima i de Merkel, però actuem.