Escola a Catalunya és escola catalana

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDir escola, naturalment, no vol pas dir uns bancs de fusta o unes cadires més “pedagògiques”, uns mestres, un material, un espai organitzat i a cobert, unes matèries i un treball, sinó, a més, un contingut lingüístic tècnicament adequat. La pedagogia no té tampoc cap dubte sobre quin és el contingut lingüístic que fa que una escola sigui com cal. [...] Cap pedagog no gosaria, amb textos de pedagogia moderna a la mà, [...] d’imposar a l’infant una llengua que no fos la seva. Això només es pot fer amb textos polítics. Però aleshores som a la situació descrita per Pierre Vilar: “Quan la llengua escrita ensenyada a l’escola no és la llengua apresa sobre els genolls de la mare (i perilla, per tant, d’ésser mal parlada), quan la llengua familiar no és ensenyada (i perilla, per tant, d’ésser mal escrita), un país sent ràpidament la necessitat d’escollir”. Dos-cents anys després (els farà el 23 de juny) de la publicació de la Reial Cèdula de Carles III, que manava que l’ensenyament primari i secundari es fessin en llengua castellana, veiem com algunes corporacions (diputacions, ajuntaments) i algunes institucions culturals o escolars es determinen a fer un primer i tímid reconeixement públic de la conveniència d’ensenyar el català, i tot d’una alguns instituts i algunes escoles primàries l’introdueixen a la vida escolar. Això vol dir que la vigència del català es fa sentir, malgrat l’acció d’uns textos polítics, al marge de la pedagogia. L’elecció de Catalunya ha estat aquesta, al marge dels decrets. El fet immigratori no contradiu aquesta conclusió sobre el tipus d’elecció efectuat a Catalunya. [...] Només la introducció del català a totes les escoles pot proporcionar la possibilitat d’exercir el dret d’aprendre el català que els immigrats reclamen, i pot donar a l’escola la forma racional exigida, com a doctrina, pels plans d’ensenyament. [...] Mentre aquesta possibilitat de tenir escola completa sigui negada als immigrants, i mentre els infants en general no puguin tenir una escola catalana, l’ús social del català restarà restringit, i podrà semblar un llengua de culturalitzats, un factor de privilegi, una llengua poc social, en suma. Però això no serà culpa del català.