Impunitats

AMENACES. Ja fa un any de l’assassinat del periodista eslovac Ján Kuciak i la seva parella, Martina Kusnírová. Un crim que va destapar les clavegueres del govern de Robert Fico i va mobilitzar una societat que porta anys denunciant la corrupció. Però un any després encara calen respostes. Per això milers de persones van sortir al carrer la setmana passada a Bratislava per reclamar una investigació independent que vagi més enllà de les detencions que hi ha hagut fins ara, que no aclareixen qui va ordenar la mort del periodista que investigava les connexions del govern eslovac amb diverses organitzacions mafioses.

Els estats estan obligats a protegir els periodistes sota amenaça, recordava aquests dies Reporters Sense Fronteres (RSF). “L’ambient d’intimidació, assetjament, interferències policials i impunitat afecta els periodistes d’investigació, que temen per la seva vida si fan plenament la seva feina i informen sobre corrupció i altres amenaces a la democràcia”, diu RSF.

El periodisme, com tot, ha acabat atrapat en el procés de tribalització que afecta la nostra societat. A la Unió Europea cada cop són més els governs que persegueixen la dissidència. Mordasses i censures. La impunitat s’imposa. No només la policial, també la política, perquè la rendició de comptes fa nosa. Per això el 2018 va ser un dels anys més negres per a la llibertat de premsa.

CONNEXIONS. Vivim en una Europa que nega uns drets i en regala uns altres. Christopher Chandler és un milionari que va fundar un think tank al Regne Unit per fer lobi a favor d’un Brexit dur. Argumentari al servei de les tesis de Boris Johnson i de la sortida del Regne Unit del mercat únic. Però també és un de tants noms lligats a les zones grises de corrupció i interessos ocults que travessen la UE de punta a punta. Només cal estirar el fil dels diners.

Chandler és un neozelandès que ve del món dels hedge funds (els fons d’inversió lliure)i es va fer ric invertint a la Rússia postcomunista de la dècada dels 90. El 2006 va crear una societat inversora amb seu a Dubai i fa només tres anys va aconseguir la ciutadania europea. El guru del Brexit va comprar la nacionalitat maltesa dipositant un milió de lliures en un banc de l’illa, el Pilatus Bank. És la mateixa entitat que ara té els actius congelats perquè se la investiga per blanqueig de diners. El Pilatus forma part de l’escàndol de corrupció i venda de passaports que va destapar la periodista maltesa Daphne Caruana Galizia, assassinada l’octubre del 2017 amb una bomba al seu cotxe. La corrupció de la venda de passaports -una porta d’entrada al servei d’una llarga llista de magnats russos amb acusacions diverses- ha esquitxat directament la dona del primer ministre laborista Joseph Muscat i el seu cap de gabinet -enxampats als papers de Panamà.

L’any 2002 els serveis d’intel·ligència francesos havien investigat Christopher Chandler perquè sospitaven de la seva presumpta col·laboració amb l’espionatge rus, segons van denunciar diputats tories al Parlament britànic.

Territoris que negocien amb la seva sobirania i els seus drets, governs amb connexions mafioses, governants que evadeixen impostos i diners de procedència incerta que financen canvis polítics en països aliens.

Més continguts de