Sí, ministre!!!

Doncs mirin. No sé a què vénen tantes crítiques, la veritat. El ministre Wert és molt d'esquerres. Què dic molt d'esquerres? És un antisistema. Ha tingut una idea genial per aconseguir posar en pràctica l'ideari de Marx. Ho ha dit ben clar: "Els catalans hauran de pagar les escoles privades per als alumnes que vulguin l'escolarització en castellà".

A tot Catalunya els fills dels que -fins ara- volien l'escolarització en castellà no omplien ni una aula. Eren molt pocs. Per tant, el més raonable per complir la llei Wert seria col·locar-los a les escoles privades més properes al seu domicili. Vull dir que (de moment) en Wert no ha ordenat als cabdills de la colònia que els construeixin una escola especial lliure d'indígenes.

Conec centenars de pares que, veient les retallades que hi ha a la pública, acaben de decidir que volen l'ensenyament en castellà per als seus fills. És una manera molt pràctica de dur els nanos a l'escola privada sense pagar ni un euro. Adéu retallades, adéu aules de trenta alumnes, adéu barracons, material escolar escàs... Per aconseguir-ho, només s'ha de demanar l'ensenyament en castellà!

Gràcies al ministre Wert, a partir d'avui, la conselleria d'Ensenyament rebrà una allau de peticions de famílies que "volen" l'escolarització en castellà. I, per tant, això farà que les escoles privades més cares i elitistes del país (on estudien els fills d'alguns polítics) s'omplin d'alumnes i més alumnes. Jo ja estic contraadoctrinant la meva filla. " ¿Cual es el canal para niños que no vemos nunca en casa? ", li pregunto. I ella em contesta: " El Super3, porque no lo entiendo ". Li falla l'accent, que és molt català, però cola. I és que és el que jo dic. La Marislaysis (una seva amigueta equatoriana que també acaba de decidir que vol l'ensenyament en castellà) i els seus quatre germans tenen avantatge. Però què no es fa per un fill, oi?