12/01/2012

"No tinc alarma d'alerta"

3 min
És orgànica, elàstica, expansiva. Camaleònica. Crida l'atenció.

Accelera i frena. Viu la vida ràpid. És orgànica, elàstica, expansiva. Camaleònica. Omple l'espai. Acapara. Crida l'atenció. I li agrada. Al mig del mercat de Santa Caterina, entre tomàquets i carbassons, parla fort, clar i honest: He pencat molt per arribar fins aquí. Quina és la feina més estranya que has fet? De nena de l'exorcista; i de Freddy Krueger. Sona a túnel del terror? Exacte: al Tibidabo. Em passava 7 hores espantant la gent: crits, soroll, foscor. Estressant? I denigrant: la gent m'escopia. T'ha servit per a alguna cosa? Sí. M'ha donat moltes taules.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

ALARMA I ALERTA. Pujades i baixades. Girs inesperats, bloquejos sobtats; què té la teva vida de parc d'atraccions? Durant molt temps he viscut en una muntanya russa, de forma molt intensa. Ara sé que des de la serenitat també et pots sentir viu. Dona de caràcter, que confessa que és vulnerable: sembles més forta del que ets? Sóc cagadubtes i insegura. Una arma de doble tall? Sí. Des d'aquest lloc descobreixes moltes coses però també te la foten més. Massa confiada? Sí, i molt despistada: no tinc alarma d'alerta. I per protegir-me, he aixecat murs. I què? Tinc la sensació que em perdo coses i és una putada. L'altre dia em van avisar: deixa de viure la vida que tens planejada i atreveix-te a viure la vida que t'espera.

FORÇA I ACCIÓ. Ets un dels últims descobriments del teatre. Què has descobert tu aquest últim any? La meva feminitat. Què tens de masculina? Sóc molt d'acció: m'imagino alguna cosa i necessito passar directament a l'acció. Massa precipitada? Sí. Per exemple, amb el lligar: no espero mai que vinguin, jo sempre em llanço. Què més has descobert? La meva fisicalitat: tinc molta força i sempre l'he jugat; ara estic aprenent que no cal ser forta per a tot: des de la tendresa també es poden aconseguir moltes coses. Plores molt? He sigut de plorar molt i encara ploro, però ho estic canviant. Plorar és no fer-se responsable. ¿Has aconseguit moltes coses amb les llàgrimes? Sí: és la manipulació perfecta. Què és més efectiu, les llàgrimes o el somriure? El somriure. Té molta força: si l'aguantes, la gent es rendeix.

RISC I VALENTIA. Seu damunt un tamboret, bolso damunt la barra, mòbil a mà. Ha sonat unes 6 vegades i cada cop l'ha silenciat. Estàs molt sol·licitada, no? Avui; normalment no passa mai. Riu i segueix parlant. L'Alba té un efecte positiu: mira amb ulls grans i es mou convidant a participar. Amb un sí, d'entrada. Respira optimisme i empenta. T'atreveixes mai a dir no? El no és no prendre cap risc. Si dius que sí, corres el risc de veure què passa després. Tot depèn de la teva necessitat de vida. I tu què necessites? Jo necessito agradar. Ser acceptada i estimada. I confesso que admiro la gent que està per sobre d'això. Però jo no puc.

CULPA I PIRUETES. Exactitud veloç i discurs entusiasta. Encara la vida amb humor. Tot positivisme. Queixa't d'alguna cosa: Em queixo que ens passem la vida queixant-nos. Quan estàs en parella perquè estàs en parella; quan estàs solter perquè estàs sol; quan no tens temps, perquè no tens temps; quan tens temps perquè t'avorreixes. ¿Mai tenim el que volem? Exacte. I, a vegades, no sabem ni el que volem. Què vols tu? Ara estic aplicant el mantra de l'actor a la vida: rendir-se, tirar-se i donar espai. Què et costa més? Donar espai. Acaparadora? Sí. I quan no em sento segura, sóc bastant dependent de la gent. Ets d'abraçar i escanyar? Sí, una mica. Però ara sé que no cal fer tres piruetes perquè em vegin: amb una mirada i un somriure es poden aconseguir moltes més coses: poc és molt.

stats