No puc boicotejar Granini

Potser no he tingut mai prou esperit de sacrifici per boicotejar un producte per raons polítiques, per molt que m'emprenyin algunes raons polítiques. Però també ha estat per falta de sort. Quan els Estats Units van boicotejar França a causa del no a la guerra de l'Iraq jo no anava amb ells. I va ser per això que no vaig poder boicotejar, per exemple, els vins de Bordeus i de la Borgonya. Llàstima.

Podria dir que boicotejo el cava fabricat a Almendralejo, per exemple, i quedaria bé. Però no és cert. No bec cava d'Almendralejo perquè, quan vull cava, vull el que em sembla més bo. I el que em sembla més bo, casualment, és el que fan a casa meva. No és patriotisme, és morro fi. I em passa el mateix amb els iogurts de La Fageda. No és que me'ls compri perquè etiqueten en català, és que em semblen superbs i a sobre etiqueten en català. Potser és una qüestió de sensibilitat. Qui és sensible a la llengua dels indígenes també sol ser sensible a altres àmbits de la feina que fan, com ara l'elaboració del producte. Tot va lligat.

Així doncs, m'agradaria molt boicotejar l'empresa de sucs Granini, que ha decidit no etiquetar en català "perquè les lleis del Parlament de Catalunya són inconstitucionals" (eing?). Però no puc, tot i que me'n moro de ganes, perquè gasto sucs de totes les marques excepte Granini. Cada dissabte a les dotze i un minut em preparo un Bloody Mary. Cada dissabte a les onze i tres minuts em compro un suc de tomàquet envasat "que no sigui Granini". Ho faig des que vaig descobrir que els Bloody Mary fets amb suc d'aquesta marca em quedaven aigualits. En canvi, també vaig descobrir (gràcies a diversos bàrmans que admiro) que els Bloody Mary preparats amb sucs de la marca Vida quedaven boníssims. L'altre problema del Granini és l'envàs. I no per l'etiqueta en totes les llengües menys en una. És que a l'hora de llençar-lo no el pots rebregar si no estàs casada amb Hulk.

Més continguts de