Puigdemont manté el pols
Puigdemont ho ha tornat a fer. Ha tornat a descol·locar la justícia i el govern espanyols i ha aconseguit de nou l’atenció mediàtica per a la causa catalana, aquest cop des de Dinamarca. El jutge Llarena no va tornar a posar ahir en marxa l’euroordre contra el president català, ara també candidat de JxCat per ser investit de nou, com també ahir va confirmar el president del Parlament, Roger Torrent. Una renúncia -la de Llarena- contra el criteri de la fiscalia i, per tant, del govern espanyol, que veu com ara la llibertat de moviment de Puigdemont s’amplia. Significativament, l’argumentació del magistrat del Tribunal Suprem es fonamenta en un judici polític: “La provocació d’una detenció a l’estranger busca que l’investigat pugui argumentar que la seva absència no respon a la seva lliure decisió com a pròfug de la justícia, sinó que és la conseqüència d’una situació que li ve imposada”, escriu Llarena, que creu que Puigdemont intentava forçar “un context en el qual poder delegar el vot, com si estigués en el mateix supòsit que aquells que estan a disposició d’aquest tribunal i han estat provisionalment privats de llibertat”.
Fos quina fos l’autèntica motivació de Puigdemont, el cas és que ha aconseguit sortir amb normalitat per primer cop de Bèlgica per anar a Dinamarca a seguir oferint diàleg al govern espanyol -ahir va obrir la porta a un referèndum a tot Espanya- i seguir incomodant la Unió Europea per la seva tolerància davant el fet que a Espanya s’empresoni representants democràticament elegits i se’ls converteixi de facto en presos polítics. En aquest terreny, Puigdemont té tota la legitimitat i està demostrant, a més, habilitat per jugar aquesta carta: la de posar en evidència tant Espanya com la mateixa UE.
Una altra cosa és el coll d’ampolla que pot suposar la seva investidura com a president, que segueix en l’aire i per a la qual no hi ha una fórmula fàcil. L’immobilisme del govern Rajoy, que ahir mateix va negar-se a rebre el president del Parlament per abordar la situació, enverina l’elecció de Puigdemont, cosa que pot abocar l’autogovern català a un nou cul-de-sac que perpetuï una Generalitat en mans del govern espanyol del PP, amb un Parlament de majoria independentista a la pràctica bloquejat i un president a l’exili i sense competències.
