Recordem el Tractat de Roma, fem una Europa millor

Catalunya ha vist Europa com una aspiració i com una oportunitat: un espai de llibertat, de democràcia, de respecte dels drets fonamentals i de cooperació

La Unió Europea celebra el 25 de març el 60è aniversari de la signatura dels seus tractats constitutius, coneguts com el Tractat de Roma. No cal entretenir-nos a examinar les moltes diferències que aquell continent, que havia deixat enrere feia poc més d’una dècada la Guerra Mundial, presentava respecte a l’Europa d’avui. Gran part d’aquestes diferències probablement no haurien arribat a concretar-se en la seva forma actual sense el projecte de construcció europea del qual avui commemorem els primers passos.

En efecte, el procés de construcció europea ha estat sempre un projecte que ens hem fet nostre la immensa majoria de catalans, perquè s’ha basat des de l’inici en valors que col·lectivament compartim. Històricament, ja ben abans de l’adhesió de l’estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea (CEE), l’any 1986, Catalunya ha vist Europa com una aspiració i com una oportunitat: un espai de llibertat, de democràcia, de respecte dels drets fonamentals i de cooperació. Un espai on les profundes transformacions socials i geopolítiques que ha viscut el continent han anat trobant encaix i on han prevalgut sempre les respostes conciliadores, pragmàtiques i respectuoses amb la voluntat popular.

Tanmateix, a hores d’ara la Unió Europea s’enfronta a una profunda crisi d’identitat que obliga tots els ciutadans que en som i que ens en sentim part a reflexionar sobre el nostre futur compartit. Aquesta disfunció de la UE, malauradament, es dona tant en l’àmbit estructural com en l’ideològic.

D’una banda, l’estructura de l’actual Unió es troba avui massa condicionada pels aparells burocràtics, que projecten una imatge de llunyania respecte dels interessos i les demandes populars. Evidentment, això provoca que, recíprocament, la ciutadania no es faci seves unes institucions percebudes sovint com a alienes i poc accessibles.

És el moment de redefinir els conceptes que articulen el discurs europeu

D’altra banda, en el terreny ideològic és el moment de redefinir els conceptes que articulen el discurs europeu. Fets com la resposta davant de situacions d’emergència humanitària com la de l’est del Mediterrani, el Brexit o bé l’augment de les desigualtats socials arreu del continent fan imprescindible convertir les bones paraules en accions. Així, cal donar contingut efectiu a mots com llibertat, democràcia, dignitat, respecte pels drets humans i socials i solidaritat entre pobles i ciutadans d’Europa. Evidentment, en aquest escenari els clams ciutadans per decidir democràticament el seu futur dins d’Europa també esdevenen centrals, com posen de manifest el cas català o l’escocès, per exemple.

Conscient de la necessitat de redefinir els paràmetres centrals del projecte europeu, fa poques setmanes la Comissió Europea va presentar el Llibre blanc sobre el futur d’Europa. Aquest document pretén fomentar el debat arreu de la Unió fins a les properes eleccions al Parlament Europeu, el juny del 2019. Com a punt de partida, es dibuixen cinc escenaris possibles per a la futura relació entre els pobles europeus, amb diferents graus d’aprofundiment.

Com a mostra, un d’aquests escenaris planteja la possibilitat d’una Europa a diferents velocitats, en què aquells membres que ho desitgin puguin avançar més de pressa i estrènyer la seva col·laboració en una matèria determinada encara que d’altres no els hi vulguin acompanyar. Catalunya, com a país de forta vocació europeista, es beneficiaria d’aquesta possibilitat, que permetria superar vetos, accelerar la presa de decisions i fer realitat projectes comuns.

En el debat sobre el futur de la UE des de Catalunya existeix un ampli consens en apostar per més Europa i no per menys

En tot cas, en aquest debat sobre el futur de la UE des de Catalunya existeix un ampli consens que la millor opció és apostar per més Europa i no per menys. Alhora, aquesta nova etapa per a Europa ha d’aconseguir una vinculació més gran entre el govern de la Unió i els ciutadans europeus, que han de sentir que les seves opinions són tingudes en compte. Només així es podrà combatre adequadament la desafecció que alimenten algunes veus euroescèptiques, que transporten sovint també algun dels pitjors records del passat d’Europa i que no podem permetre que es tornin a instal·lar a les nostres societats.

Com a europeista convençut, no tinc cap dubte que els ciutadans de la UE sabrem construir aquest projecte comú, orientant-lo definitivament envers la prosperitat, la llibertat, la solidaritat, la diversitat i l’aprofundiment democràtic. Esdevindrem així l’Europa somniada, l’espai on sempre hem imaginat i imaginem el progrés del nostre poble, especialment ara que Catalunya dibuixa nous horitzons de país.

Més continguts de