PAREU MÀQUINES

‘The Guardian’ li diu a Espanya que no cola

Per sort, la premsa no s’empassa l’ham. L’estrangera, dic.

Una tàctica més vella que l’anar a peu és acusar els altres de la teva pitjor vergonya: així mantens la iniciativa tu i l’altre està forçat a argumentar contra una obvietat, cosa que sempre és incòmoda. Per exemple, cert partit es passa el dia acusant el sobiranisme de fracturar el país fins que els seus càrrecs perden l’oremus i promocionen el bunyol separador i insultant de Tabàrnia.

Amb les fake news passa el mateix. El terme l’ha popularitzat Trump, que el dispara per desqualificar qualsevol tractament crític contra ell. Quan els altres comencen a defensar-se amb arguments, ell ja està escampant la seva folla verborrea sobre algun altre objectiu. L’altre dia, en aquesta columna, els manifestava la meva preocupació per com els diaris espanyols estan acceptant amb alegria que sigui l’Estat qui determina què és veritat i què són fake news.

Per sort, a la premsa estrangera ho tenen més clar. Al The Guardian fan un reportatge que explica com l’estratègia de Trump ha sigut adoptada per líders de països d’arreu del món, “particularment d’aquells que estan al càrrec de règims autoritaris”. I llisten Nicolás Maduro, Baixar al-Assad, el govern birmà, els mitjans estatals xinesos, el ministre d’Exteriors rus... i Alfonso Dastis, ministre espanyol d’Afers Estrangers. “Titllant de fake news qualsevol forma de cobertura negativa mediàtica, Trump ha ajudat diferents països -des de Veneçuela a Síria, passant per Birmània- a bandejar atrocitats i abusos dels drets humans”, diu el diari, abans de posar els exemples esmentats. De Dastis en recorda, esclar, el seu (penós) intent d’assimilar les imatges de les càrregues policials de l’1-O, que va veure mig món, a fabricacions de l’independentisme. Però, per sort, la premsa no s’empassa l’ham. L’estrangera, dic.

Més continguts de