Trista vida d'una estàtua humana

Les estàtues humanes, orgull de Barcelona i orgull de Catalunya, estan amoïnades. Perquè al seu interior, sota la capa de maquillatge (o sota la careta de plàstic) hi batega un petit cor d'estàtua humana. Des que les han traslladat al final de la Rambla, al tram de Santa Mònica, diu que no guanyen tanta pasta. I és normal. Els turistes quan arriben allà, si hi arriben, ja no duen euros, perquè han estat desplomats més amunt, pels artistes trilers, pels artistes carteristes i pels no menys artistes elaboradors de paelles i sangria de litre i mig. Paelles i sangria de litre i mig que asseguren digestions de sis dies i que també són l'orgull de Barcelona i l'orgull de Catalunya. I a part de tot això, les estàtues es queixen que allà no hi ha ombra i, esclar, amb el sol que cau, es veuen obligades a fer l'estàtua menys hores. I també es queixen que quan s'acabi l'estiu s'acabaran els turistes, i encara guanyaran menys pasta, però hauran de pagar la taxa igualment. Pobres.

Quan hom és paleta es pot queixar davant dels col·legues que li fa mal l'esquena i que té contractures per causa de carregar maons. I quan hom és escriptor pot queixar-se davant dels col·legues de com li costa tal paràgraf immortal. I, en fi, quan hom és una estàtua humana (posem, l'estàtua Galileu) pot queixar-se davant d'una altra estàtua (posem l'estàtua Cleopatra) que amb aquest sol que cau no hi ha qui treballi. Però queixar-se'n públicament (les llegíem ahir a la premsa, aquestes queixes) és una altra cosa. Si ets estàtua humana treballes al carrer. I al carrer hi fa més sol que a l'escenari d'un teatre. Per contra, tens altres avantatges que els actors del Romea no tenen. Per exemple, que el que fas és més aviat disgraciós i que cobres en negre. Per tant, si algú et dóna un bitllet de cinquanta euros no en declares l'IVA (ser estàtua humana i mossèn que passa el raspall s'assembla molt). Que les estàtues es queixin del sol i que a l'hivern no hi ha turisme és com si els de la Fura dels Baus es queixessin que menjar fetges crus a l'escenari a sobre d'un cotxe destrossat els fa cremor d'estómac. Doncs no haver fet el càsting de la Fura dels Baus, haver fet el de les T de Teatre.