24/1: Dinamarca

EscriptorEN L’IMAGINARI que ha volgut construir l’Estat, Puigdemont estava tancat a la gàbia belga, sense poder-ne sortir si no volia ser detingut. En l’imaginari del sobiranisme català, Puigdemont estava en llibertat fora de la gàbia, i només seria detingut si entrava a la gàbia espanyola. No és igual. En el primer cas, era un refugiat (o un pròfug). En el segon, un exiliat que no pot tornar al seu país però es mou lliurement a fora. En el primer imaginari, Bèlgica era una excepció, l’únic lloc on podia estar-se sense ser detingut. En el segon imaginari, l’excepció és Espanya: només serà detingut a Espanya, perquè a cap altre país democràtic consideraran un delicte allò que Espanya castiga amb presó preventiva. En aquest xoc entre imaginaris, el viatge a Dinamarca ha puntuat a favor del sobiranisme. Puigdemont surt de Bèlgica i no és detingut. La justícia espanyola no gosa reeditar l’euroordre que li van tombar a Bèlgica. I fa servir unes raons que no tenen un aspecte gaire jurídic sinó molt polític: no es tracta de fer justícia sinó d’avortar una jugada política. Certament, aquesta victòria parcial no li serveix de gaire a Puigdemont en la lluita per la investidura. No té efectes a curt, però potser en té a llarg. I ja hem quedat que això, ara, va a llarg.